Cultura

El sexe dels àngels

L’estudiosa Rosa Maria Martínez Ascaso presenta l’assaig ‘Sexpeare. Amor i sexe en Shakespeare’, en què analitza tota l’obra del geni de Stratford-upon-Avon

“Shakespeare va utilitzar fins a 20.000 paraules diferents; Dostoievski no passa de 9.000”
“Eros i Tànatos, l’amor i la mort, són els temes més presents en l’obra de l’autor anglès”

Rosa Maria Martínez Ascaso és una experta en Shakespeare coneguda pels lectors d’aquest diari pels articles que moltes diades de Sant Jordi ens ha regalat. La seva passió per Shakespeare va començar quan tenia 14 anys i el seu pare li va regalar Treballs d’amor perduts. Després van venir Macbeth, Hamlet, El rei Lear... “Els personatges d’aquesta primera obra em van seduir perquè eren molt vius, sortien del llibre”, explica. Amb els anys s’ha fet una fan de l’autor fins al punt d’acumular una biblioteca de més de 3.000 títols de (o sobre) Shakespeare –més que anar a beure a la font, es banya en un embassament–, pelegrinar com a mínim un cop l’any a Stratford-upon-Avon i col·leccionar objectes relacionats amb l’autor.

Després de Diàriament, periòdica, sempre Shakespeare (UAB, 1985) i Shakespeare i la natura. Inspiració i simbolisme (Cossetània, 2008), ens presenta Sexpeare. Amor i sexe en Shakespeare (Cossetània), amb pròleg de Genís Sinca, que posa de manifest la singularitat de la temàtica del llibre, fins i tot en l’àmbit internacional.

S’ha parlat molt de l’orientació sexual de William Shakespeare, s’ha posat en dubte que fos l’autor de totes les obres que se li atribueixen, era un autor lingüísticament ambigu... Tot plegat, com el sexe dels àngels.

“Aquest llibre em vaig proposar fer-lo d’una manera molt metòdica. Primer vaig redactar l’arquitectura de l’obra, el sumari, sis capítols i els corresponents subapartats”, explica, i això només es pot fer per endavant quan es coneix exhaustivament l’obra objecte d’estudi.

Els sis capítols, cadascun amb uns cinc subapartats, són: 1. “Facetes de l’amor. De la ciència a l’experiència”; 2. “Guerra de sexes. Una alquímia inestable”; 3. “Amors conflictius. Entre l’impuls i la norma”; 4. “Sexpeareland. L’univers d’un instint bàsic”; 5. “Amor amb humor. El somriure d’Eros”, i 6. “Sonets i poemes. La poesia dels sentits”. A més de l’epíleg El trompe-l’oeil shakesperià, el pràctic índex onomàstic i la bibliografia.

Un cop tenia l’estructura dissenyada, Martínez Ascaso va passar a la segona fase. “Vaig fer una carpeta per a cada capítol, una de física, no a l’ordinador, encara; després, a mesura que rellegia l’obra sencera de Shakespeare –sempre descobreixes coses noves, encara l’hagis llegit molts cops–, cada fragment que localitzava que coincidia amb la temàtica de les carpetes, l’afegia en fotocòpia.”

La seva llarga experiència professional, com a bibliotecària i documentalista, li va anar bé. “Em vaig inspirar en la classificació decimal que el nord-americà Melvil Dewey va crear el 1876 i que s’aplica a totes les biblioteques del món. Deu apartats que abasten tot el coneixement humà.”

Una de les virtuts d’aquest estudi rigorós, amb moments lúdics i accessible també per a neòfits, és que l’autora contextualitza allò de què parla, com ara quan explica què eren els dildos (consoladors de l’època) i, entre molts altres exemples, quan aclareix que dancing schools és com anomenaven els bordells, perquè ballar (dancing) era sinònim de fornicar. “A mesura que anava tenint la tria, escrivia reflexions, conceptes i temes relacionats en calent, per anar contextualitzant les obres i l’època per als lectors actuals”, aclareix.

Va trigar uns sis mesos a rellegir i fer el buidatge corresponent de les 36 obres de Shakespeare i sis mesos més a redactar el text definitiu. De febrer del 2018 a febrer del 2019. “La primera idea va ser fer un estudi sobre Shakespeare i l’amor, que, juntament amb la mort, és el tema més present en la seva obra. Eros i Tànatos. Però em vaig adonar que també hi ha molt de sexe... D’explícit, però sobretot de camuflat amb els seus jocs de paraules i ambigüitat. Això és el que fa que William Empson digui que Shakespeare és quàntic, perquè és ambigu: un si és, no és.”

Què descobrirà en aquest llibre el lector coneixedor de l’obra de Shakespeare? “Un assaig amb fons i forma, molt centrat en el joc lingüístic que va fer que Shakespeare utilitzés fins a 20.000 paraules diferents, quan un gran autor com Dostoievski no passa de 9.000. A més, de les paraules que va inventar Shakespeare, n’hi ha dues mil d’acceptades en l’anglès actual, 400 anys després de la seva mort.”

I al lector neòfit, què li podria interessar? “El tema, que és universal; a més, ell va tocar totes les facetes de l’amor i del sexe. I especialment el pot atreure veure’s reflectit en les obres de Shakespeare, tant si és conservador, com progressista. L’argument de Shakespeare és la lluita de l’home amb ell mateix. Tots tenim a dins molts personatges que de vegades dialoguen entre si i, a més, com deia Sigmund Freud, que també m’ha inspirat molt per al llibre, l’amor i el sexe són instints bàsics. I tothom trobarà algun interès en un autor que tant podia ser misogin com protofeminista, era entremaliat i s’escapava d’una sola etiqueta”, rebla l’autora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Bryan Ferry, James Blunt i Alan Parsons, primers confirmats del Festival Jardins de Pedralbes

Barcelona

‘Liberté’, d’Éluard, nítid com mai

barcelona
PEP ADMETLLA
ARTISTA PLURIDISCIPLINARI QUE OBRA AMB LA CIÈNCIA. LA TÈCNICA, L’ARQUITECTURA, I L’ART

“He lluitat per preservar la independència i la pròpia llibertat”

Girona
Crònica
música

Manel paradigmàtic

Barcelona
Creadors d’atmosferes sonores
Mirador

Creadors d’atmosferes sonores

Contra l’oblit

Barcelona

Xirgu passa l’equador

BARCELONA

10 malva carregat!

Terrassa

Tres exploracions sobre la natura

Salt