Cultura

Clàssics sense rendir-se

Neil Young es retroba amb Crazy Horse, Jeff Lynne porta l’ELO al número 1, Van Morrison edita el seu sisè disc en tres anys i el ‘Boss’ reincideix en ‘Western Stars’

Tot i la irrupció incessant de joves talents, la vella guàrdia del rock, ja septuagenària, ha publicat aquesta tardor alguns dels discos més remarcables de la temporada. Parlem, a continuació, del retrobament de Neil Young amb Crazy Horse; del nou disc d’un molt prolífic Van Morrison; del triomfant retorn de Jeff Lynne amb l’Electric Light Orchestra; i de la versió en directe del més que reeixit Western Stars de Bruce Springsteen. Quatre dianes que ens adverteixen que, tot i l’edat i unes carreres que, en alguns casos, superen el mig segle, no són pocs els grans noms del rock que encara tenen coses a dir.

Cavall boig i salvatge

Colorado significa el primer disc de Neil Young (73 anys) amb Crazy Horse, el més emblemàtic dels seus grups d’acompanyament, d’ençà la publicació, ja fa set anys, de l’imponent Psychedelic Pill. Amb Nils Lofgren de la E Street Band –que no tocava en un disc de Young des del 1971– en les funcions que des del 1975 pertocaven a Frank Poncho Sampedro, Colorado conté els aquelarres propis de la banda (She showed me love, que dura 13 minuts i mig), cançons més reposades que recorden el Crazy Horse dels anys 70 (Green is blue) i les proclames contra la intolerància o el canvi climàtic que tant han sovintejat en els 39 discos d’estudi que, des del 1968, ha publicat el canadenc. Tot i quedar-se uns quants graus per sota de l’èpica de Psychedelic Pill, Colorado és un dels grans esdeveniments musicals de la temporada i ens recorda que, encara que molts ho hagin intentat, ningú ha conjugat les guitarres com ho ha fet Crazy Horse.

Tres acords i la veritat

Van ‘The Man’, per la seva banda, com aquell que no vol la cosa, ja suma sis discos d’ençà la publicació, el setembre del 2016, del revitalitzant Keep Me Singing. Recorrent, en el títol, a la màxima que va fer servir als anys 50 del segle passat el compositor Harlan Howard per definir la música country, Three Chords & The Truth (‘Tres acords i la veritat’), el Lleó de Belfast, de 74 anys, despatxa un brillant exercici d’estil amb catorze noves cançons (una de les quals, a duo amb Bill Medley dels Righteous Brothers) plenes d’aquell sentiment de malenconia i calidesa que només ell, amb 41 discos, ja, a l’esquena, és capaç de traspuar.

Una ELO triomfant

El retorn de l’ELO a l’olimp del rock és de les notícies més imprevisibles dels últims anys en el terreny del classic rock. D’ençà el seu retorn fa quatre anys amb Alone in the Universe, Lynne, poc avesat fins ara a les actuacions en directe, ha conquerit tot un estadi de Wembley (fita del 2017 que, en el seu nou disc, From Out of Nowhere, és celebrada en la cançó Time of Our Life) i ha col·locat aquesta nova entrega en el número 1 del Regne Unit, la qual cosa no succeïa des del 1981. From Out of Nowhere reviu el so clàssic de l’ELO sense perdre el temps en afanys modernitzadors però sense sonar tampoc com una relíquia del passat.

Un ‘Rhinestone cowboy’

I, finalment, Springsteen, que només cinc mesos després de la publicació de Western Stars, presenta la versió en directe, amb orquestra inclosa, d’unes cançons que evoquen Glen Campbell (a qui versiona, aquesta vegada, amb una immensa Rhinestone Cowboy), BJ Thomas o Roy Orbison. L’estrena, el 13 de desembre, de Western Stars, la pel·lícula, i la posada en circulació, tres dies després, de la seva versió en DVD i Blu-Ray, reblarà un any en què el Boss no ha fet concerts però en el qual, tanmateix, ha entregat el seu millor disc en una pila d’anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una nova imatge per a Santa Caterina

torroella de montgrí

La realitat de la mort?

barcelona
Lluís Cabrera
FUNDADOR I PRESIDENT DEL TALLER DE MÚSICS

“Rosalía feia posar les piles als professors”

barcelona

Felicitat a ‘Ardara’

Barcelona

Una capella per al vi

Cantallops
Gran Bellocchio
Crítica
cinema

Gran Bellocchio

MÚSICA

La primera nadala de l’any a Olot

FREDDY PALMERO
PINTOR

“En els retrats barrejo pintura clàssica, còmic i «rock and roll»”

Barcelona

Cap a El Dorado

Barcelona