El coratge moral de Portabella
El cineasta reclama diàleg i llegeix un text de Cuixart en rebre un premi honorífic al Festival de Sevilla
Va recordar que hi ha “centenars de persones imputades, empresonades o a l’exili”
Pere Portabella va fer aixecar els assistents a la inauguració del Festival de Cinema de Sevilla en rebre divendres el Giraldillo d’Honor, el primer premi que un festival espanyol, sense que tampoc ho hagi fet abans cap institució de l’Estat fora de Catalunya, ha concedit al productor de Viridiana i al cineasta amb un esperit modern per experimentar amb les imatges i crear relacions amb les altres arts. Portabella va fer ús de la paraula per esbossar un discurs humanista recordant el valor de la diversitat cultural i lamentant la pobresa moral d’una Europa incapaç d’acollir les persones que hi busquen refugi.
Carta de Jordi Cuixart
Tot seguit, en continuïtat amb la naturalesa del seu discurs, va llegir un extracte d’una carta que, datada el 19 de maig passat, va adreçar-li Jordi Cuixart, al qual es va referir com el president d’Òmnium Cultural condemnat a nou anys de presó per motius polítics: “Gràcies per ajudar-nos a redescobrir els sentits amb Bach, Miró o Brossa. Per portar-nos Buñuel. No puc estar més d’acord amb la dimensió de llibertat que has descrit. És escoltar Bach i mirar un paisatge, i tot aquest temps també ens has demostrat què és aprendre a arriscar-nos i a vèncer la por. Anhelem un futur de dignitat i de justícia, i ara sabem que no hi ha res que ens pugui fer renunciar. Des d’Òmnium, seguirem compartint tots els presents, sense demanar renúncies a ningú. Ampliant consensos, militant en la paraula i en la tendresa com el millor instrument per fer front a l’onada d’odi i de xenofòbia que recorre el planeta.”
La carta de Cuixart (que, d’acord amb Portabella, també parla de la cultura com l’espai per a l’activitat plural, vital i conflictiva amb la qual donem sentit al món que compartim i en el qual ens impliquem) va tancar el discurs d’agraïment, de manera que el seu destinatari va anunciar que li faria arribar els aplaudiments consegüents. Hi va haver aplaudiments, potser majorment adreçats per cortesia a Pere Portabella, però que aquest va voler que fossin per a Jordi Cuixart.
Coratge moral
Unes hores abans, amb el mateix coratge moral, va llegir en roda de premsa a Sevilla un text que, en contra dels recursos coactius i punitius de l’Estat espanyol, apel·la al “diàleg sense extenuació sense oblidar el xoc emocional i insostenible de centenars de persones imputades, empresonades o a l’exili”.
L’endemà, Pere Portabella va participar en un col·loqui amb estudiants de la Universitat de Sevilla que formava part del seminari Por un cine sin límites. Imágenes para tiempos eléctricos. Als seus 92 anys, va deixar constància que la vellesa no l’ha dut al conservadorisme vital i creatiu. Una idea fonamental que va exposar és que cal mantenir-se obert a l’imprevist i també atrevir-se. Ho va fer avalat per la seva pròpia experiència, que li recorda que tant l’atzar com l’atreviment fan regals si no t’hi resisteixes. Davant dels estudiants, va mantenir la idea que el compromís moral i polític és ineludible si vols sentir-te part de la societat: “Tots hem d’assumir una responsabilitat.” Una vegada més, ell va assumir-la a Sevilla.
