La reialesa de la màfia
Martin Scorsese dirigeix Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci i Harvey Keitel a ‘El irlandés’, un film de gàngsters crepuscular que homenatja una generació única
El to crepuscular del film admet paral·lelismes amb aquest grup d’actors irrepetible
Martin Scorsese és potser l’únic home capaç de reunir l’aristocràcia dels baixos fons del cinema nord-americà, la reialesa de la màfia, per fer servir una expressió que apareix a El irlandés, que s’estrena avui als cinemes i el 27 de novembre a la plataforma Netflix. La pel·lícula reuneix Robert De Niro, protagonista absolut de la funció, amb Al Pacino (és la quarta pel·lícula en què els dos treballen junts en 50 anys de carrera), Joe Pesci i Harvey Keitel. Aquests actors han escrit pàgines memorables del gènere de gàngsters, ja sigui en les mateixes pel·lícules de Scorsese com Mals carrers, Casino o Un dels nostres, o en d’altres clàssics del gènere com la trilogia El padrí, Els intocables d’Elliot Ness o Hi havia una vegada a Amèrica.
To elegíac
El to crepuscular, fins i tot elegíac del film, protagonitzat per uns herois envellits i sòrdids amb finals no precisament feliços, admet fàcilment paral·lelismes amb les carreres dels actors, no perquè acabin malament, sinó perquè simplement, s’acaben, o poc els falta: tenen entre 76 anys (Pesci i De Niro) i 80 anys (Keitel ja els té i Pacino els compleix l’abril vinent). Tant de bo ens equivoquem, però és una hipòtesi probable que no els veiem en gaires pel·lícules de gàngsters més.
Immers en un debat molt mediàtic, després d’afirmar en més d’una ocasió que les pel·lícules de superherois de Marvel tenen més de parcs temàtics que de cinema, Martin Scorsese ha afrontat aquest projecte mastodòntic que representa també una aposta: la productora, Netflix, hi ha invertit 150 milions de dòlars, una veritable fortuna, tractant-se d’una plataforma de continguts. El director de Toro Salvatge pren partit al costat de Netflix en un moment en què Spielberg i altres cineastes de renom s’oposen que els seus productes, pensats per a l’exhibició en finestres domèstiques (encara que es passin 12 dies en exclusiva en cinemes), puguin competir en els Oscar.
En tot cas, El irlandés ha rebut unes crítiques excel·lents i ja es considera una de les grans pel·lícules de la temporada. De tres hores i 29 minuts de durada, rodada amb un estil menys frenètic i amb una càmera més estàtica del que és habitual en Scorsese, El irlandés relata la història real de la família mafiosa dels Bufalino i les seves relacions amb el poderós sindicalista Jimmy Hoffa, que va desaparèixer misteriosament el 1975 en circumstàncies encara no aclarides.
Com ja passava a Un dels nostres, Scorsese adopta el punt de vista d’un home situat a la part mitjana de l’organització: Frank Sheeran, de malnom L’irlandès, interpretat per Robert De Niro. Sheeran era un camioner d’origen que va combatre els nazis durant la Segona Guerra Mundial a Sicília i es va guanyar la confiança de Russell Bufalino (Joe Pesci). Amb els anys, va ocupar un lloc important en la banda, es va relacionar amb altres gàngsters com Angelo Bruno (Harvey Keitel) i Tony Provenzano (Stephen Graham), i va fer amistat amb el poderós sindicalista Jimmy Hoffa (Al Pacino). La misteriosa desaparició de Hoffa ocupa un lloc important en la trama d’El irlandés, que es basa en el llibre de Charles Brandt I heard you paint houses (Vaig sentir que pintes cases), adaptat en un guió per Steven Zaillian (La llista de Schindler).
