Cultura

Qui és Idrissa Diallo?

Arriba als cines ‘Idrissa, crònica d’una mort qualsevol’, documental sobre el jove africà que va morir al CIE de Barcelona el 2012

“Travessar la cortina d’anonimat amb què els mitjans ens mostren les morts de les persones migrants i mirar què hi ha al darrere, tot el que comporta una mort.” Aquest és l’objectiu que es van plantejar Xavier Artigas i Xapo Ortega en dirigir el documental Idrissa, crònica d’una mort qualsevol, que es va presentar fa un any dins del festival L’Alternativa i s’ha estrenat aquest cap de setmana als cinemes.

La pel·lícula investiga la mort del jove guineà de 21 anys Idrissa Diallo, que el 6 de gener del 2012 va morir al CIE (Centre d’Internament per a Estrangers) de la Zona Franca per falta d’atenció mèdica. Xavier Artigas va explicar en una entrevista a El Punt Avui que el títol, Idrissa, crònica d’una mort qualsevol, “dona a entendre que respon a un patró”. “Moltes persones, milers cada any, moren de manera anònima, com si no existissin. Estem convençuts que vivim un període històric que d’aquí a unes dècades, quan mirem enrere, ens farà sentir vergonya pel que ha passat. Són morts evitables, que responen a una ideologia determinada, com ja va passar amb el nazisme.”

Cinema transformador

Codirigit per Xavier Artigas i Xapo Ortega, el documental intenta aclarir la identitat del noi i les circumstàncies de la seva mort. Busquen testimonis, localitzen la seva família i intenten aclarir on són les restes mortals per fer-les arribar al poble d’origen. Xavier Artigas creu que “tot cinema és un gest polític i una eina de transformació social”. Amb aquest esperit, ja va codirigir Ciutat morta, que va provocar un gran enrenou el 2014. “Fins i tot el cinema acrític i de distracció és polític. Cap obra està lliure d’ideologia.”

El rodatge d’Idrissa... va durar quatre anys, i els directors van topar amb molts entrebancs: “Malauradament, amb Ciutat morta ens va quedar clar l’opacitat del sistema, i no ens sorprèn. Hi ha una deixadesa per part de les institucions d’aquest estat policial i judicial que fa que, malauradament, a la gent li sembli normal. Si poden tancar a la presó un raper i gent que organitza manifestacions, imagina’t què és capaç de fer el sistema amb aquestes persones que ni tan sols tenen estatus de ciutadans. Tenim un sistema legal que empara l’absència de dret a una part de la població, hereu del sistema colonial espanyol a Amèrica, en què els nadius primer no es consideraven persones, i després no van tenir mai els mateixos drets que els espanyols.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una nova imatge per a Santa Caterina

torroella de montgrí

La realitat de la mort?

barcelona
Lluís Cabrera
FUNDADOR I PRESIDENT DEL TALLER DE MÚSICS

“Rosalía feia posar les piles als professors”

barcelona

Felicitat a ‘Ardara’

Barcelona

Una capella per al vi

Cantallops
Gran Bellocchio
Crítica
cinema

Gran Bellocchio

MÚSICA

La primera nadala de l’any a Olot

FREDDY PALMERO
PINTOR

“En els retrats barrejo pintura clàssica, còmic i «rock and roll»”

Barcelona

Cap a El Dorado

Barcelona