Cultura

Crònica

música

Dits (i medalla) d’or

Cap de setmana d’alt nivell al 51è Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Dissabte amb una revigoritzada Dirty Dozen Brass Band a Razzmatazz i, diumenge, amb l’incommensurable Ron Carter (històric contrabaixista del Miles Davis Quintet) a Barts. Els primers, pur Nova Orleans, feia dotze anys que no visitaven Catalunya i, amb el saxofonista Roger Lewis i el trompetista Gregory Davis, integrants originals, a primera línia, van firmar un concert titànic en què literalment no van deixar ni un respir entre cançons. La irrupció de figures com Trombone Shorty i el fet que les joves brass bands hagin incorporat músiques com el hip-hop en el seu discurs deu haver motivat que la Dirty Dozen deixi una mica al marge el seu llenguatge més tradicional (tot i que, dissabte, no hi va faltar When the saints go marchin’ in ni el seu tema més reconegut, la juganera My feet can’t fail me now) a benefici de pulsions més funk. El premi? Un públic força més jove del que es podia preveure, desfilada contínua a l’escenari de noies ballant i la certesa que, més que el carrer Pamplona, allò era Frenchmen Street.

Ron Carter, l’endemà, rebia de Tito Ramoneda, director del festival, i Joan Anton Cararach, responsable artístic, una medalla d’or que reconeixia la seva incalculable aportació al món de la música. Sense romanços per part seva (“jo... toco”, va limitar-se a dir), va reunir-se tot seguit amb el Foursight Quartet (Jimmy Greene al saxo, Payton Crossley –quina exquisidesa en els solos!– a la bateria i Renee Rosnes al piano) i, durant quasi dues hores, va fer que gairebé fos impossible fixar-se en res que no fossin els seus dits amb temes propis com Mr. Bow-tie i adaptacions de My funny Valentine o els cèlebres compassos de A love supreme. Sovint amb els ulls clucs, afinant el seu contrabaix enmig dels solos i relacionant-se de forma profundament espiritual amb la seva música, Ron Carter, amb 82 anys, va protagonitzar, potser, un dels millors concerts dels últims anys al Festival de Jazz i va marxar del Paral·lel amb tots els honors i un públic commogut d’haver pogut palpar la màgia d’un incontestable true original del jazz.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Cancel·lat el festival de cap d’any Biocap pel baix ritme de venda d’entrades

barcelona
KAROL GREEN
CANTANT

“Si tothom cantés en una coral, arreglaríem moltes coses al món”

girona

Rouret, la mà dreta de Companys

L’Escala

Teatre, cava i polvoró

BARCELONA

Una cançó il·lustrada d’Els Amics de les Arts

Girona
Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’
El petit format, el bombó per als més aventurers

Alba Sarraute deforma ‘Otel·lo’ i Pepa Plana feminitza les entrades de ‘clown’

‘Maremar’ manté l’embat amb l’entrada de ‘West side story’
Els musicals, aquell comodí amb garanties

‘Maremar’ manté l’embat amb l’entrada de ‘West side story’

Joel Joan,

L’altre procés de Catalunya

Banyoles