A prop de les dones

Karim Aïnouz, cineasta brasiler d’ascendència algeriana, va formar-se dins del món del cinema independent nord-americà treballant com a ajudant d’una de les seves més grans productores, Cristine Vachon, després de ser l’assistent de càsting i muntatge de Poison, el film amb el qual va debutar Todd Haynes, un dels directors clau del cinema queer i un dels renovadors feministes del melodrama. És possible pensar que Haynes li va deixar empremta tenint present que el primer film d’Ainouz, Madame Satä (2001), s’inspira en la vida de João Francisco, un home pobre, analfabet, gai i negre que, amb el sobrenom del títol, va convertir-se en una figura mítica del Carnaval de Rio dels darrers anys trenta; i també considerant que, exhibint-hi una voluntat d’estil semblant a la del director de Far for Heaven i Carol, amb La vida invisible de Eurídice Gusmâo aborda el melodrama amb convicció per recuperar-ne la vitalitat i donar-li un altre sentit amb sensibilitat feminista.

Basada en una novel·la de Martha Batalha, la pel·lícula segueix la trajectòria vital de dues germanes d’una família benestant i conservadora de Rio de Janeiro que, per una decisió paterna derivada d’un puritanisme implacable, viuran separades, enyorant-se, ignorant una (Eurídice) que l’altra (Gedda) va tornar a la ciutat després d’haver-ne marxat amb un mariner grec inconstant en l’amor. Gedda intenta sobreviure mentre que Eurídice, casada amb un home capaç de posseir-la violentament per exercir-hi un domini, ha de renunciar a la seva carrera com a pianista. Dues víctimes de l’autoritat patriarcal que Karim Aïnouz mostra posant-se de la seva part, sentint-se a prop seu.