Medalla pòstuma a Pompeu Fabra
Ahir a la tarda, el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona es va vestir de gala perquè l’alcaldessa, Ada Colau, va presidir l’acte de lliurament de la medalla d’or de la ciutat a Pompeu Fabra, concedida l’any 1938. La cerimònia va tenir la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans.
El ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el 3 de maig una declaració institucional per reconèixer l’eminent filòleg català Pompeu Fabra (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948) com un dels màxims exponents de la cultura científica, racionalista i crítica, que va emergir a Catalunya i a l’Estat espanyol al principi del segle XX i que va tenir el suport de les institucions públiques durant la Segona República.
L’acord del consell plenari va ser un acte de justícia i reparació de la figura de Pompeu Fabra per lliurar a la família del filòleg la medalla de la ciutat que li va ser concedida l’any 1938 i que, per culpa de la Guerra Civil, la derrota de la República i el seu exili forçat a Prada de Conflent –on va morir–, finalment no li va ser mai efectivament lliurada.
El Comitè Municipal Permanent de l’Ajuntament de Barcelona, en sessió del 24 de febrer de 1938, va acordar per unanimitat honorar amb la seva màxima distinció –llavors la medalla de la ciutat– la figura del mestre Pompeu Fabra, del qual destacava el fet de ser “un dels forjadors dels nostre idioma literari i les seves activitats al camp del món científic de Catalunya”.
Vuitanta anys més tard, la ciutat de Barcelona repara un greuge històric amb el filòleg que va establir les bases de la normativa moderna de la llengua catalana. L’acte històric rescabala la figura d’un Fabra que creix en prestigi amb els anys.
