Cultura

La mort propera

Carla Rovira parla de la mort en l’estrena de ‘Posaré el meu cor en una safata’, després de tres mesos d’autora resident al Teatre Lliure

L’actriu i dramaturga Carla Rovira plasma en els seus espectacles els processos de treball. Honestament. Ho va fer a Most of all, you’ve got to hide it from the chicks (Tàrrega 2015) i també a Màtria (Tàrrega 2017). Ara, a Posaré el meu cor en una safata (s’estrena demà i està en cartell fins al 22 de desembre a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure) ho torna a fer indagant sobre la mort.

No té cap voluntat de documental sinó de fer la mort més propera arran de les experiències dels membres de la companyia. Ella la va descobrir, fa ben poc, per la mort d’un tiet: “No estava gens preparada”, admet. Marta Aran, Laura Blanch, Ramon Bonvehí, Marc Domingo, Erol Ileri i la mateixa Rovira intervenen en aquest muntatge que es realitzarà jugant amb les tarimes on se situa habitualment el públic. És un espai molt gran (16x18 metres) i s’anirà transformant, insinua Rovira, 10 dies abans de l’estrena (quan es va presentar al Lliure).

Per a Juan Carlos Martel el més interessant dels ajuts de la creació no és el resultat sinó el procés que permet indagar als artistes. Mos Maiorum (la companyia resident de la temporada) prepararà un treball en curs de Turba. Manté un cert treball de verbatim (teatre documental en què els intèrprets donen veu a testimonis i especialistes del tema a tractar). A Turba, concretament, es parla de com es dominen les masses. Un tema de plena actualitat “si veiem el que està passant a Catalunya, Hong Kong, Xile i molts altres llocs de món”, segons la companyia. Una conclusió de Mos Maiorum és que la humanitat es mou en massa “perquè som gregaris” i “l’individualisme és una ficció perquè no podem prendre decisions individuals”. El taller es podrà veure de l’11 al 22 de desembre convivint amb la de Posaré el meu cor...

El ‘milió’ de Carlota Soldevila

El Teatre Lliure vol reforçar les emergències en l’autoria (Carla Rovira), en companyies (Mos Maiorum), en investigació (Myriam Boulos, Joan Aguiló Caldera i Catalina Inés Florit) i en l’educació (Magda Puig amb l’INS Joan Fuster) amb l’esperit de Carlota Soldevila. Per això, aquests ajuts a la creació, els han batejat amb el nom d’Ajuts Carlota Soldevila. L’exmembre de la companyia del Lliure original sempre tenia disposat 1 milió de pessetes per superar el tràngol econòmic (habitual) del Lliure dels inicis. Un R5 representa l’altra vindicació de l’actriu: la llibertat. Amb un cotxe com aquell (amb què ella va portar Albert Boadella a l’exili arran del cas de ‘La torna’) al vestíbul es vol recordar aquesta artista i mecenes, quan fa 100 anys del seu naixement. Un actor com Quim Lecina es refugiaria a casa seva, quan es va separar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una nova imatge per a Santa Caterina

torroella de montgrí

La realitat de la mort?

barcelona
Lluís Cabrera
FUNDADOR I PRESIDENT DEL TALLER DE MÚSICS

“Rosalía feia posar les piles als professors”

barcelona

Felicitat a ‘Ardara’

Barcelona

Una capella per al vi

Cantallops
Gran Bellocchio
Crítica
cinema

Gran Bellocchio

MÚSICA

La primera nadala de l’any a Olot

FREDDY PALMERO
PINTOR

“En els retrats barrejo pintura clàssica, còmic i «rock and roll»”

Barcelona

Cap a El Dorado

Barcelona