La Pàmies juvenil

Els encàrrecs de vegades fan sortir el millor d’un autor. Encara més si ho relaciona amb el seu món temàtic personal. Quan a Teresa Pàmies, el 1984, li van demanar una novel·la juvenil per a la col·lecció El Blat Tendre de Pòrtic, ho va fer abocant exili, guerra i documentació. Ella tenia uns 65 anys i, aleshores, una quarantena de llibres. El resultat va ser Aventura mexicana del noi Pau Rispa, publicada el 1985 i ara reeditada per La Galera dins l’Any Pàmies.

La nova edició té una peculiaritat destacada: les il·lustracions les ha fet la neta de l’autora, Natàlia Pàmies, filla de l’escriptor Sergi Pàmies. A més d’un autoretrat i d’un retrat de l’àvia per acompanyar les notes biogràfiques, hi trobem tres dobles pàgines, cinc pàgines senceres i fins a onze dibuixos més, de detalls. “Tots amb aquarel·la negra, perquè el blanc i negre és més dramàtic, i fets a mà, tret de la portada, que és en color i amb tècnica digital”, va explicar Natàlia Pàmies.

Aventura mexicana del noi Pau Rispa narra la història d’un nen de tretze anys que marxa a l’exili durant la Guerra Civil. A través del seu diari, trobat anys més tard, i de les cartes que envia, comprovarem que la seva aventura és la de la vida real, la d’altres nascuts a la dècada del 1930, i també la de l’autora, que va haver d’exiliar-se al final de la guerra.

L’editora Ester Pujol va comentar que “el detonant va ser l’Any Pàmies. A més de reivindicar l’autora, també serveix per reeditar títols descatalogats”, i això van fer. “La perspectiva del protagonista s’acosta molt a la viscuda per l’autora, que, a través de la quotidianitat, ens parla de la història del segle XX”, hi va afegir Pujol.

Sergi Pàmies va valorar la proposta que els va fer fa uns mesos Ester Pujol i va desgranar les obres reeditades o traduïdes amb motiu de l’Any Pàmies, per afegir una sentida lloança de la comissària de l’Any Pàmies, Montse Barderi: “Hem tingut una gran sort, ella ha estat la veritable capitana que, a la família, ens ha tret la mandra i el pudor.” Perquè tota la família s’ha anat implicant en la commemoració.

Sergi Pàmies va afirmar que per a ell i els seus tres germans, i els nets, “ha estat com sortir de l’armari, però quan, cap al març, acabi la celebració, tornarem dins l’armari”, va comentar amb la seva sornegueria habitual. “La novel·la està dedicada, d’alguna manera, al Pau, germà de la Teresa, que tenia 14 anys quan van marxar a l’exili; ella en tenia 20”, hi va afegir l’autor de L’art de portar gavardina, per citar el seu últim títol.

Sobre la feina d’edició que s’ha fet de l’original, tant ell com Pujol van admetre que ha estat poca, “un mínim maquillatge, ha estat una correcció ambulatòria”.

Natàlia Pàmies duia l’edició del 1985, dedicada per l’àvia, a més d’algunes de les il·lustracions originals. “És un llibre dur, crec que estaria bé que es llegís a les escoles”, va assegurar. “He volgut fer un homenatge a Mèxic, jugant amb l’art precolombí, a més de mostrar unes imatges atmosfèriques.”

És el primer llibre que il·lustra, però està il·lusionada per fer-ne més. Ester Pujol va afirmar que així serà. Queda escrit.