Cinema

Gendres de totes les races

‘Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho... ahora?’ és la seqüela de l’èxit del 2014

Fa cinc anys, el director francès Philippe de Chauveron va triomfar a la taquilla amb la comèdia Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho?, protagonitzada per un notari molt conservador (Christian Clavier), casat i amb quatre filles, que veu amb incredulitat i desesperació com es van enamorant d’homes d’altres races, països i religions: un àrab, un jueu, un negre i un xinès. Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho... ahora? és la seqüela d’aquell èxit, ara amb les quatre filles casades i a punt d’anar-se’n amb els seus marits al país d’origen de cadascun perquè a França no aconsegueixen prosperar.

L’actor Christian Clavier, protagonista de Los visitantes i intèrpret d’Astèrix juntament amb Gérard Depardieu (Obèlix) a les adaptacions dels còmics, va acceptar encantat el paper, explica en una visita amb el director a Barcelona: “Confio molt en Phillippe, em vaig divertir molt a la primera part. Aquest personatge que diu tot allò que no s’ha de dir i fa tot el que no s’ha de fer és molt divertit d’interpretar. És com si et donessin autorització per fer bestieses.”

Tot l’equip reunit

Phillippe de Chauveron va aconseguir reunir tots els intèrprets de la primera part: “Tots tenien ganes de tornar, va ser força fàcil. Els vaig avisar amb un any d’anticipació, quan vaig començar a escriure el guió amb Guy Laurent, perquè no es comprometessin, i estaven tots disponibles.” Una informació real va inspirar el guió: “Vaig llegir informacions als diaris sobre africans i àrabs que es queixaven que per culpa de la seva religió i cultura no podien prosperar a França i havien d’anar-se’n del país. Em va fer gràcia la idea d’aquest personatge de Claude que primer vol que se’n vagin tots els immigrants però que després vol que es quedin tots els seus gendres.”

El to amable de l’entrevista desapareix a la primera pregunta política, sobre la sorpresa agradable que significa veure una comèdia que riu d’aquests temes provinent d’un país amb Marine Le Pen al capdavant d’una extrema dreta forta. Phillippe de Chauveron respon: “No només a França tenim una extrema dreta forta. No tinc gaires ganes de parlar de política.”L’ambient va empitjorar amb la següent pregunta que els vam fer: “Va ser difícil saber en tot moment on era la frontera del políticament correcte?”. “Aquesta pregunta el situa a vostè en el políticament correcte –va respondre Christian Clavier–. Si s’ha de posar un límit, s’ha de posar al lloc d’aquells que critiquen. En canvi, Phillippe no té cap dubte que ha fet una pel·lícula completament antiracista. La pregunta és estranya, és com si vostè prengués la pel·lícula com si fos racista, quan és el contrari.” I hi afegeix: “En l’humor sempre hi ha gent que es molesta i creu que si un personatge fa riure és que té defectes, però això només ho pensen els imbècils. Quan Molière va escriure L’avar, no és que fos avar, es burlava de l’avarícia, i el director aquí es burla dels racistes”. “No en dubto pas, només pregunto”, li vam respondre, i Christian Clavier va replicar: “Hi ha gent que es pensa que soc el notari Claude, o Astèrix.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho... ahora?

«Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho... ahora?»

Gènere: Comèdia
Direcció: Philippe de Chauveron.
Intèrprets: Christian Clavier, Chantal Lauby, Ary Abittan, Medi Sadoun, Élodie Fontan.
Valoració crítica: [ep] [ep] [eb] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda