Joan Brossa com mai
L’Any Brossa acaba amb una allau d’activitats, exposicions internacionals i les nombroses reedicions, també completes, de la poesia escènica i experimental
Com sempre, Vicenç Altaió, president de la Fundació Joan Brossa, em parla amb entusiasme de l’obra de Joan Brossa. El centenari del seu naixement, el 19 de gener del 1919, es clourà al primer trimestre del 2020. L’activitat, en aquesta ocasió, ha estat frenètica. Amb l’excompany d’Altaió al KRTU i Santa Mònica, Manel Guerrero –comissari de l’any– i Judith Barnés, coordinadora de la fundació, han trenat infinitat de complicitats que han donat una bona imatge a Frankfurt, Madrid, Buenos Aires i Mèxic. La difusió internacional de la seva obra amb la itineració de l’exposició Poesia Brossa, produïda pel Macba, a Buenos Aires, amb la publicació de noves traduccions i la seva difusió a les fires del llibre de Frankfurt o Guadalajara han contribuït a estendre la seva presència i influència internacional, més enllà dels cenacles avantguardistes que l’han tingut com a referent, o dels historiadors de l’art i de la literatura que l’han vinculat a moviments com el surrealisme o el grup Dau al Set, del qual va ser fundador.
Exposicions
Barnés ha declarat a aquest diari: “Amb l’Any Joan Brossa hem assolit fites. En primer lloc, hem consolidat un nou equipament cultural obert ara fa poc més d’un any al Born en un edifici emblemàtic de Barcelona, amb una programació que combina memòria i contemporaneïtat amb l’objectiu de fer perviure l’univers creatiu del poeta mitjançant un discurs obert i sensible envers les noves generacions. La mostra temporal La xarxa al bosc. Joan Brossa i la poesia experimental, 1946-1980, comissariada per Eduard Escoffet i exhibida entre els mesos de maig i novembre a la seu de la fundació, va permetre, a més, un rejoveniment del públic. En segon lloc, l’Any Brossa ha internacionalitzat l’obra del poeta i, en aquest sentit, cal destacar de nou l’exposició de l’Escoffet, atès que va fer dialogar la poesia brossiana amb la d’altres creadors contemporanis afins d’Europa i d’Amèrica, però també cal posar en relleu l’organització del II Simposi Internacional Joan Brossa. Els arbres varien segons el terreny, per part del grup de recerca Poció. Poesia i Educació, de la Universitat de Barcelona, dirigit per Glòria Bordons, en què es va donar veu a creadors internacionals i es va posar de manifest que la creació també és investigació i recerca. Tampoc cal no oblidar la itinerància internacional de la mostra Poesia Brossa, produïda pel Macba a partir del fons de la Fundació Joan Brossa i comissariada per Pedro G. Romero i Teresa Grandas, que ha començat al Museo Nacional de Bellas Artes de Argentina i al Centro Cultural Kirchner de Buenos Aires, i que a partir del mes de juny del 2020 es podrà veure al MUAC de Mèxic. Hi afegiria, per acabar, la presència de la fundació a la Fira de Frankfurt.”
En el balanç final se sumen les més de 350 activitats al llarg del territori català i en l’àmbit espanyol i internacional. Entre elles, la iniciativa pedagògica de cant coral Cantània, organitzada per L’Auditori de Barcelona, en què més de 50.000 nens i nenes han fet concerts per Catalunya, Espanya i Portugal, o el mapping de la Mercè dedicat també a Brossa, han estat algunes de les activitats amb més ressò. No hem d’oblidar que el món de la màgia, la fantasia, l’il·lusionisme i el teatre per a totes les edats van ser alguns dels fonaments del poeta català, que fins i tot va ser un emblema televisiu als anys vuitanta, sense oblidar la presència urbana dels poemes visuals de Brossa. La dimensió ha estat un revulsiu per a un poeta amb un eminent component popular. La nova seu de la Fundació Brossa, al carrer La Seca de Barcelona, ha esdevingut l’epicentre de l’Any.
Els responsables remarquen que la publicació de nous estudis i la reedició dels llibres, les conferències, els debats i el segon simposi internacional han estat algunes de les activitats que recuperen l’essència. També de la seva obra discursiva, la passió que Brossa sentia pel sonet i per les sextines, de les quals va ser un autèntic especialista, i que queden eclipsades per la poesia visual i concreta. La influència de J.V. Foix, en aquest aspecte, és innegable.
Consolidar l’obra
La consellera Vilallonga va cloure l’Any en un acte al TNC i va resumir la intensitat de les propostes: “L’objectiu principal que es plantejava era el de consolidar i difondre la seva obra i el seu esperit transgressor, mitjançant un extens programa d’activitats, que s’ha desenvolupat per tots els territoris de llengua catalana, Espanya, Europa i Amèrica.”
Altaió destaca la voluntat de difondre l’obra de Brossa, que a través de les publicacions i reedicions de la seva poesia ha estat un altre dels objectius principals. La Fundación Azcona editarà el volum Joan Brossa, Poesia visual. Catálogo razonado, i Arola, el teatre complet Poesia escènica, a cura de Glòria Bordons i Héctor Mellinas. Entre d’altres obres s’han reeditat El saltamartí (Proa), Viatge per la sextina (Quaderns Crema), Antologia de poemes de revolta (Ed. 62) o l’assaig de Jordi Coca, Joan Brossa o el pedestal són les sabates (Ansiola). També han aparegut nous estudis com el llibre Joan Brossa. Escamotejador i burleta. Una amistat estel·lar (Comanegra), d’Arnau Puig, que va ser amic i company seu a Dau Al Set, últim supervivent d’aquests herois que van oferir una alternativa en una postguerra que, com recordava Puig, estava marcada per l’art religiós i la superstició catòlica. Entre els llibres que m’han arribat o que he trobat recomano Joan Brossa. Poemes de combat (Vibop), a cura de Joan M. Minguet, on accentua l’angle llibertari de la personalitat del poeta: “Quan el poeta escriu en contra de la iniquitat del poder, o fa lloances als rebels del seu temps, parla també de nosaltres, de la rebel·lia del present.” L’encerta plenament. També fan goig les edicions bilingües de Visor o Me hizo Joan Brossa (Galàxia Gutenberg), en traducció del prestigiós poeta canari Andrés Sánchez Robayna. Cal citar també Poemes transgredits (Nòrdica), bellíssima edició de Glòria Bordons, amb un text de Manel Guerrero, on conclou sobre “la reflexió sobre el llenguatge, la màgia, el joc, la vida i els seus elements més quotidians, així com alguns dels autors i creadors més estimats del poeta”. Per citar Frègoli, “l’art és vida, i la vida, transformació”.
A les novetats s’hi pot afegir Itineraris brossians, una guia que ha publicat l’Ajuntament de Barcelona, on podran viatjar i badar davant del món singular de l’artista.
