La festa, el joc i la guerra, en vers

L’univers surrealista és ple de sorpreses i el joc en forma part indissociable. Entre les novetats, petites però grans, m’agradaria destacar En Joan ha perdut la A. Un viatge per l’obra de Joan Brossa, de Maria Beitia i Pep Molist, que han coeditat la vilanovina El Cep i la Nansa i l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’una recreació il·lustrada diferent de l’univers Brossa, i que estic segur que hauria entusiasmat el poeta. Sempre posant pegues, és clar.

Per als que tinguin ganes d’emocions estètiques, també proposem les exposicions que es fan al Museu Morera de Lleida i al Centre Cultural Blanquerna de Madrid –amb activitats que han inclòs artistes de l’imaginari Brossa com ara el titellaire Jordi Bertran, el mag Hausson, l’artista Ouka Leele i els poetes Josep Pedrals, Maria Salgado i un servidor. Tant a les exposicions de Lleida com a Madrid es presenten amb peces en paral·lel de Guillem Viladot i Josep Iglésias del Marquet, el trident de la poesia concreta al nostre país, impulsada pel poeta pernambucà i carioca Joan Cabral de Melo Neto, que havia estat vicecònsol del Brasil a Barcelona. Amic de Joan Miró, va dinamitzar la vida cultural de la ciutat a finals dels anys quaranta amb l’edició de textos amb una impressora tipogràfica artesanal. Al Museu de Lleida, a la planta de sobre de l’exposició permanent –on podem trobar moltes peces interessants, entre elles del semioblidat Iglésias del Marquet–, hi ha una recreació de l’exposició que els tres artistes van celebrar el 1971 a Lleida, una fita per a la poesia experimental.

També cal posar èmfasi en el web de la Fundació Brossa, on podem trobar des de l’àlbum fotogràfic familiar del poeta fins a reveladors textos i imatges de la seva trajectòria i tarannà. Com altres poetes de la seva generació –Perucho i Palau i Fabre– va participar ben jove a la Guerra Civil. En el seu cas dins la lleva del biberó, que gràcies a l’artilleria franquista, les aviacions feixistes europees i les provatures militars soviètiques van patir una autèntica carnisseria. Brossa va recrear l’any 1950 una de les seves experiències amargues com a biberó: “Cada nit continuen les escaramusses / per rescatar els tancs, amb pèrdues. / Els morters tornen a la mateixa. / Una nit, pels volts de les dotze, / vaig néixer per segona vegada. / Estic sol voltat / de sacs en un lloc d’observació. / Una veu crida Joan. / Reculo a la trinxera i, en constatar / que no hi havia ningú, incideix / al lloc on era abans una bomba / que, en fer falla l’espoleta, / m’omple de fum i olor / de rostit. Em xiulen / les orelles. Després / sóc traslladat, estès / en una llitera, / i miro, com puc, el firmament.”

Brossa és la sorpresa, la forma i la lletra, però també l’actitud de revolta, el record del combat i l’heterodòxia d’una manera singular de viure.