Or per a la cultura

Acte modèlic, el que es va celebrar ahir al Saló de Sant Jordi de la Generalitat. Tant per la forma –temps just i intervencions brillants– com pel contingut, que guardonava dos herois de la nostra cultura: l’ambivalent escriptor ponentí Josep Vallverdú i la demògrafa Anna Maria Cabré, amb un llarg currículum internacional. Persones amb visió oberta del món.

La medalla d’or de la Generalitat de Catalunya és la màxima distinció honorífica que atorga l’executiu. Es va crear l’any 1978 per distingir persones amb serveis eminents a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural i científic. El president Torra va recordar que, entre els primers guardonats, hi eren Joan Miró i Pau Casals.

El decret de la medalla a Josep Vallverdú reconeix la “destacada trajectòria com a narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor, assagista i, especialment, en el món de la literatura infantil”. Vallverdú és, però, moltes altres coses. Es va encarregar de la glossa la filòloga Carme Vidal, que el va qualificar de “savi” amb justícia. Vallverdú ha estat un far per a moltes generacions de lectors en els diferents àmbits que ha conreat, sempre de manera eficient i musculada. Vallverdú és espavilat, brillant, àgil i treballador. No va dissimular aquesta última condició amb titulars com ara “nosaltres no som d’eixe món de descansar”, “demà, a primera hora, serem a peu d’obra” i “laboriositat vol dir catalanitat”. Carme Vidal va enyorar el biògraf J.M. Aloy i va fer esment a la trajectòria impecable de Vallverdú, els més de setanta títols només per als menuts –amb el popular Rovelló–, però també altres feines eclipsades com ara la de traductor de moltes novel·les per a la col·lecció La cua de palla, que va dirigir el seu amic Manuel de Pedrolo. “Ens salvarem pels mots” i “no em cansaré mai de defensar la meva llengua” van ser algunes de les referències de Vidal. També va recordar quan Jordi Pujol –present en l’acte i citat pels dos guardonats– li va presentar l’abat Escarré definint-lo com “l’home de Lleida”. Al costat de Pujol, hi era Marta Ferrusola. També el president Montilla, molts consellers actuals i líders republicans històrics com ara Josep-Lluís Carod-Rovira i Josep Bargalló Valls.

La glossa d’Anna Maria Cabré va ser a càrrec de Salvador Cardús, que va elogiar les virtuts de Cabré com a narradora més enllà de la seva vàlua com a professora i divulgadora de la demografia. També va accentuar el tarannà gens catastrofista que caracteritza la majoria dels representats de les ciències socials, “la visió rigorosament creativa i radicalment esperançada de Cabré”. De fet, en el decret de concessió de la medalla d’or a Anna Maria Cabré es posa en relleu la seva “trajectòria en el món de la demografia i la geografia”, que Cardús va reflectir en esmentar una frase de la mateixa Cabré, “res de desafiament migratori” per a la nostra societat.

Torra va tancar l’acte amb sentències fonamentals: “La cultura ens fa presents al món”, “la cultura és una forma de reforçar la democràcia”, sense obviar l’intent de genocidi de la nostra cultura per qui teòricament l’hauria de defensar.

Durant l’acte hi va haver actuacions musicals de Jordi Molina amb la seva tenora i de la cantautora Meritxell Gené, que va musicar poemes de Màrius Torres i Joan Barceló. La Societat Coral La Badalonense, de la Federació de Cors de Clavé, va tancar l’acte amb l’himne nacional de Catalunya.