Entre la ficció i l’assaig

L’any 2011, Jordi Puigdomènech i Xavier Fossas van publicar un recorregut històric per El pensament català, des de Ramon Llull fins a Eugenio Trias o Josep M. Terricabras, que incorporava alguns noms inesperats però valents i molt d’agrair. Entre ells hi havia el de Maria Aurèlia Capmany, com també hi tenien el seu lloc Teresa Pàmies o Montserrat Roig, colze a colze amb Xavier Rubert de Ventós o Raimon Panikkar. Els autors de l’obra van argumentar en el seu moment que, si bé cap d’aquestes escriptores no havia fet de la filosofia el seu camp específic de treball, no hi havia dubte que se’ls devien aportacions molt valuoses al pensament contemporani. I bé, aquest va ser el mateix criteri que va guiar la Càtedra Ferrater Mora i la Institució de les Lletres Catalanes quan van decidir organitzar un simposi dedicat a Maria Aurèlia Capmany el desembre del 2018, dins els actes commemoratius del seu centenari.

Les ponències i comunicacions llegides en aquelles jornades han estat recollides ara en volum dins la col·lecció “Noms de la filosofia catalana” de Documenta Universitària, en edició de Joan Vergés, Francesco Ardolino i Marta Nadal. Hi ha més d’una quinzena de textos deguts tant a especialistes ja reconeguts en l’obra i el pensament de l’autora com a nous lectors que propicien una revisió crítica completa del seu llegat. Els vincles amb el món del teatre ( i amb el cabaret), l’engatjament polític i, sobretot, la formulació d’un feminisme militant que travessa tota la seva obra, en particular des dels anys seixanta (és la nostra Simone de Beauvoir, han dit alguns), són algunes de les facetes que s’aborden en el llibre, que es completa amb una cronologia dels principals esdeveniments de la vida de Capmany i una completa bibliografia que comprèn totes les seves novel·les, els articles, els assajos, les peces teatrals, els guions per a ràdio i televisió, les memòries i les traduccions d’autors com ara Sartre, Simenon, Duras, Calvino o Pasolini.

Tot i que el seu destí era sense cap dubte la literatura, va decidir cursar la carrera de filosofia, davant el disgust del crític Ramon Esquerra, un dels seus professors a l’Institut-Escola i un dels millors coneixedors de la literatura europea del moment (va morir a la batalla del Segre). D’aquesta formació estimaria, com recordava ella mateixa a Pedra de toc i subratlla Xavier Antich en el seu assaig, “les idees, el rigor, la continuïtat i la seguretat”, sobre els quals bastiria una concepció de la filosofia, no com a mera elucubració teòrica, sinó com a actitud. La lectura d’Antich és una de les més suggestives del volum, juntament amb les de Mercè Ibarz, que n’elogia els models “llibertaris”; Blanca Llum Vidal, que l’enllaça amb els corrents existencialistes; Joan Fuster Sobrepere, que detalla el seu pas per la política, al costat de Pasqual Maragall; Pilar Godayol, remarcant el protagonisme que va adquirir en els debats del feminisme català, o Joan Cuscó, que llegeix la seva obra, també la de ficció, en clau d’assajos filosòfics. També hi tenen textos el seu biògraf, Agustí Pons, i Isabel Graña, Francesc Foguet, Guillem-Jordi Graells, Magí Sunyer, Irene Zurrón, Catalina Mir, Montserrat Palau, Ferran Rodríguez Palet i Agnès Toda.