Gats molt refistolats

Els gats, gatets i gatots tenen molts fans i les xarxes socials en donen bona mostra; unes xarxes que no deixen de ser un reflex dels gustos més populars, siguin discutibles o no. Blackie Books presenta un llibre per als amants dels petits felins, El gran libro de los gatos. Los mejores relatos, ensayos y poemas de la literatura felina universal, una extensa compilació feta per Jorge de Cascante, complementada amb desenes de gats diversos dibuixats per Alexandre Reverdin.

El narrador i antòleg, que ha publicat altres llibres a la mateixa editorial, Jorge de Cascante, en una introducció expositiva deixa escrit: “L’objectiu final d’aquest llibre és unir del tot les dues espècies. Que l’ésser humà intenti llegir el llibre mentre el gat el va destrossant lentament.” Queda clar.

Els amants dels gats ho solen ser de manera abrandada. És fàcil trobar vídeos en què gatets de tot pelatge resulten encantadors –o embafadors–, i l’autor d’aquest llibre, tot i que admet que fins passada l’adolescència els gats més aviat li feien respecte, ens ofereix gats que canten, que ens enyoren, que espanten les visites, gats que cuiden les plantes, gats del Dimoni, gats que saben matemàtiques, gats que prenen el te...

Amb tot, és un llibre que vol funcionar com a guia literària, “un espai amb moltes portes obertes a altres mons”, escriu Cascante. És a dir, que la lectura d’aquest llibre pot descobrir o despertar la curiositat per algun dels molts autors recollits.

L’obra està dividida en sis parts, sis caràcters felins, i cada part conté al voltant de sis peces literàries: Gatos buenos (Dahl, Cabrera Infante, Poe...); Gatos que cruzan la calle (Emily Dickinson, Thoreau, Yeats, Anne Brontë...); Gatos que todo lo saben (Saki, García Lorca, Wilde, Angela Carter...); Gatos malos (Dickens, Lea Vélez, Lewis Carroll...); Gatos que no he vuelto a ver (Lovecraft, Louisa May Alcott, Ana María Matute...); i Gatos que te cambian (Cortázar, Baudelaire, Ursula K. Le Guin, Calvino...). Cada peça pot ser un conte, part d’un assaig o un poema.

Al final de cada part hi ha annexos en què l’autor afegeix desenes de fragments d’entrevistes, narracions breus, aforismes, poemes, etcètera, de personalitats que poden ser escriptors o no, que poden estimar els gats o no, com ara Burroughs, Colette, Kerouac, Borges, Kafka, Apollinaire, Canetti, Kipling, Txékhov, Pratchett, Oates, Orwell, Szymborska, Highsmith, Hemingway, Neruda, Capote...

Aquí teniu una petita tria, com qui obre la llauna de Whiskas perquè l’aroma atregui el gat: “Per què prefereixo els gats? Caminant pel carrer he trepitjat merda de gos uns quants cops, però mai merda de gat” (George Carlin); “L’ideal absolut de la calma és un gat assegut” (Jules Renard); “Si prefereixo els gats als gossos és perquè no hi ha gats policia” (Jean Cocteau); “A les persones que escriuen els agraden els gats perquè són callats, savis i encantadors. I als gats els agraden les persones que escriuen per les mateixes raons” (Robertson Davies); “De tant en tant, algun gos udolava de dolor, lluny, i tots dos gats semblava que somreien lleument en sentir-lo” (Sue Grafton); “Sempre he pensat que els gats són els Paris Hilton del món animal. No mereixen tota l’atenció que reben, però l’accepten sense pensar-s’hi dues vegades” (Sarah Andersen); “La son és com un gat, només ve fins a tu si no li fas cas” (Gillian Flynn); “Quan estic malament en tinc prou de mirar els meus gats i el valor torna. Estudio aquestes criatures. Són els meus mestres” (Charles Bukowski).

I per si alguna lectora o lector prefereix els gossos als gats –segurament és la dicotomia més clàssica de la història–, l’any passat Cascante va publicar, també a Blackie Books, El gran libro de los perros. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, i aquest article s’ha acabat.