Cultura

Les pioneres de l’Est

Mercedes Valdivieso reivindica la valentia de Delaunay, Stepanova, Höch i Albers al cicle de conferències del Caixafòrum ‘Les dones a les avantguardes artístiques’

Totes quatre van fer de l’art d’avantguarda el seu mitjà de creació i també d’emancipació

Venien de l’Est i van fer de l’art d’avantguarda el mitjà d’una emancipació fins aquell moment insòlita per a les dones. Totes, excepte potser Stepanova a la paritària Rússia soviètica, van bregar en un ambient que, de tota manera, no els era pas propici, menys encara tenint tan a prop la presència omnipotent d’unes parelles masculines rere les quals la posteritat les ha condemnat durant dècades a la invisibilitat. Coincidint amb l’exposició Construint nous mons, 1914-1945 , el Caixafòrum Girona proposa un cicle de conferències per treure a la llum quatre d’aquestes artistes excepcionals: Sonia Delaunay (Gradizhsk, Ucraïna, 1885-París, 1979), Varvara Stepanova (Kaunas, Lituània, 1894-Moscou, 1958), Hannah Höch (Gotha, Turíngia, 1889-Berlín, 1978) i Anni Albers (Berlín, 1899-Orange, Connecticut, 1994). Les sessions començaran el dimarts 21 de gener (18.30 h) a la Fontana d’Or, seu del Caixafòrum, i seran impartides per Mercedes Valdivieso, professora d’història de l’art a la Universitat de Lleida i gran coneixedora del paper de les dones en les avantguardes històriques, tema que ha abordat en diversos estudis i exposicions, una de les més recents de les quals és la que va comissariar el 2016 sobre la fotògrafa Marianne Breslauer al MNAC.

A Sonia Delaunay: art, disseny i moda, la historiadora de l’art ajudarà a comprendre l’obra d’aquesta artista singular que va aplicar les ensenyances del colorisme òrfic iniciat a París amb el seu marit, Robert Delaunay, a un treball joiós desplegat en els camps del disseny i la moda que va difondre sobretot durant els anys que va residir a Barcelona i sobretot a Madrid, als anys vint. El dia 28 de gener serà el torn de Varvara Stepanova, parella del també artista i fotògraf Aleksander Rodtxenko, al costat del qual, i en plena efervescència del constructivisme rus, va desenvolupar un treball excepcional en els àmbits del disseny gràfic i tèxtil. Les seves composicions, vistes avui, són d’una modernitat tremendament estimulant. Els collages dadaistes de Hannah Höch seran objecte d’anàlisi en la tercera conferència, el 4 de febrer, que pot ajudar a descobrir una de les artistes més interessants de l’escena berlinesa d’entreguerres, sovint oculta rere Raoul Hausmann. En realitat és a ella, creadora també d’unes inquietants nines articulades, a qui es deu l’ús deliberat del fotomuntatge com a expressió artística, amb una sensibilitat insòlita per abordar les qüestions de gènere i per anticipar les pràctiques d’arxiu amb un Àlbum de retalls confeccionat amb més de tres-centes imatges. La darrera sessió, l’11 de febrer, estarà dedicada a Anni Albers, procedent de la prestigiosa Bauhaus, que va renovar les arts tèxtils i el gravat durant la seva estada al Black Mountain College, on va arribar als anys trenta fugint del nazisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.