Les visions de Moholy-Nagy
El COAC s’acosta als experiments fotogràfics del mestre de la Bauhaus
L’exposició es podrà veure també a l’Escola d’Art i Disseny d’Olot a partir del 2 de març
La sala d’exposicions temporals La Cova de la demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) presenta fins al 14 de febrer una selecció de fotografies i fotogrames de l’artista hongarès László Moholy-Nagy (Bácsborsard, 1895 - Chicago, 1946), un dels integrants de la Bauhaus, l’escola d’art i arquitectura fundada el 1919 a Weimar per Walter Gropius i de la qual s’acaba de commemorar el centenari. Aprofitant la revisió que ha propiciat l’aniversari d’aquell centre renovador en el camp de l’art, l’arquitectura, la moda o el disseny industrial, el COAC porta a Girona, dins del cicle d’exposicions de fotografia L’àlbum de l’arquitecte, una selecció d’una cinquantena dels experiments que, en el camp de la visió, va emprendre Moholy-Nagy per mitjà de la impressió directa sobre el paper, sense la mediació de la càmera, de plantilles de formes geomètriques o materials d’ús corrent com ara reixes o teixits per tal d’obtenir efectes de llum i transparències en unes composicions flotants que s’emmirallen també en la pintura que feia aquells mateixos anys.
L’exposició László Moholy-Nagy. Pintura, fotografia, film, que després de Girona viatjarà a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot, on es podrà veure del 2 de març al 10 d’abril, planteja, doncs, “una reflexió sobre com la realitat es presenta a la mirada i sobre la validesa de la fotografia per aprofundir en el coneixement i transmetre significats”, com apunta el programa del COAC. Els seus fotogrames fets damunt de paques de bromur de plata sensibles a la llum registraven efectes lumínics més que no pas coses, a la manera del cinema experimental de Hans Richter o Walter Ruttmann.
Artista polifacètic i un dels professors més carismàtics de la Bauhaus, Moholy-Nagy va treballar en camps molt diversos, des de la pintura fins al cinema, passant per la fotografia i l’escenografia. La seva activitat com a fotògraf, experimental i transformadora, comprèn fotogrames com els que s’exposen a Girona, iniciats el 1922, però també composicions documentals relacionades amb la Nova Visió, de la qual va ser un dels principals teòrics i que va tenir tanta influència a Europa els anys vint i trenta.
