Ferides reobertes
Després de l’èxit del seu debut, ‘El brindis’, la companyia gironina La Gàrgola estrenarà demà a La Planeta ‘Ferides’, un nou text del dramaturg Frank Bayer
Està ambientada a la transició democràtica, però no parla de política, sinó de persones
“Ara volíem fer una cosa diferent, no un Brindis 2, en aquesta obra hi ha més tendresa”, expliquen el dramaturg Frank Bayer i l’actor Xavier Mercadé, que formen amb el director i escenògraf Ricard Martí la companyia gironina de teatre professional La Gàrgola . El brindis, la seva primera producció, es va estrenar el maig del 2018 a la sala La Planeta de Girona. Aquella obra, la primera escrita per Bayer i l’última dirigida per l’enyorada Cristina Cervià (“Sense ella no estaríem aquí”, diuen), ha funcionat molt bé, amb més de 40 representacions a diferents punts de Catalunya, inclosa una estada de tres setmanes al Teatre Gaudí de Barcelona. Per això hauria estat massa fàcil intentar repetir la fórmula d’El brindis i La Gàrgola ha decidit de canviar d’ingredients en el seu segon muntatge, Ferides, que s’estrenarà demà divendres a La Planeta , on també es podrà veure dissabte i diumenge. Ahir ja només quedaven algunes entrades per a demà (20.30 h) i diumenge (18 h). El preu és de 12 euros.
Dirigida per Núria Florensa i Ricard Martí, Ferides està protagonitzada per Mònica Pardo, Xavier Mercadé i Laura Porta, que donen vida a una mare i als seus dos fills, en aquesta història familiar emmarcada en els anys de la transició democràtica. “Tot i que últimament ha començat a ser molt qüestionada, la transició sempre s’havia vist com un període històric força positiu. Però si focalitzes en una determinada casa, en una família en concret, potser hi trobaràs que per a ells aquell moment ho ha estat tan positiu, perquè s’han reobert velles ferides. En tot cas, aquesta no és una obra política, sinó una història de persones, de vides humanes a les quals la política ha afectat d’una certa manera. Sí que hi surten imatges de Suárez, per exemple, però només per contextualitzar el moment històric. Els personatges són esclaus de l’època en què els ha tocat viure o sobreviure”, expliquen Bayer i Mercadé, que justament remarquen que Ferides és “tècnicament més complexa que El brindis, sobretot en la part audiovisual”. Projeccions de gran format acompanyen l’evolució de la trama.
Dones i reconciliació
“Aquesta obra també parla de reconciliació i, a més, caldria destacar que és una història en què les dones són les que prenen les decisions. La mare i la filla són dues dones fortes, però representen generacions diferents: la primera és més tradicional, la segona, més moderna i feminista. En general, són personatges més complexos que els d’El brindis”, afirmen els portaveus de La Gàrgola, un equip que desenvolupa “un treball molt col·laboratiu”, en què el text inicial de Frank Bayer –“Ell és l’espurna, l’ànima”, diu Mercadé– va evolucionant durant els assajos amb aportacions dels actors i les actrius i del tàndem de direcció que han format aquest cop Ricard Martí i el nou fitxatge, Núria Florensa. “Necessitàvem algú de fora que ens donés una visió externa i els dos directors d’han complementat a la perfecció. La sensació és que tot l’equip ha fet molta pinya.”
