Cultura

James Rhodes

PIANISTA

“Sempre hauria de ser l’Any Beethoven”

El pianista londinenc James Rhodes actuarà divendres a l’ Auditori de Girona i diumenge al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, amb un programa que inclourà tres sonates de Beethoven per commemorar el 250è aniversari del naixement del compositor.

Serà el seu Any Beethoven?
Hauria de ser l’Any Beethoven per a tothom. Cada any. Sempre. Coño! [remarca en espanyol].
El feia més de Bach. Hi ha una rivalitat apassionada entre els fans de Bach i Beethoven, com entre els de Beatles i Stones?
Com entre l’Atlético i el Real Madrid! [Se’n riu aquest madrileny adoptiu]. No, aquestes coses no interessen a ningú, excepte a mi i a uns quants rarets més. Tant de bo fos un tema més romàntic i emocionant. La meva gran esperança és que algun dia la gent s’entusiasmi amb tot això.
Li agrada ser presentat com un divulgador musical?
No sé gaire bé què significa això. El que intento és introduir i interpretar aquesta música que he venerat tota la vida i que és immortal perquè arribi a tantes persones com sigui possible. Perquè mereix ser tan popular com qualsevol cosa que estigui a les llistes d’èxits.
Beethoven és el més pop dels compositors clàssics? Ho dic per les seves melodies enganxoses.
Probablement. És el compositor més interpretat arreu del món, i per molt bones raons. Realment en sabia, de crear melodies.
Per què ha triat concretament aquestes tres sonates –la 15a (‘Pastoral’), la 21a (‘Waldstein’) i la 27a– per a aquests concerts?
Perquè cadascuna representa una cosa diferent sobre Beethoven: heroisme, introspecció, romanticisme, dolor, alegria... Hi ha un univers sencer de sentiments en aquestes tres sonates.
Què necessitaria Beethoven per ser més popular actualment? Potser ser un youtuber?
Collons, espero que no. Vull pensar que seria un nom reconegut sense necessitat de sortir a les xarxes socials. Però potser la meva fe en la humanitat del 2020 és una mica ingènua.
Creu que alguna música actual es continuarà escoltant d’aquí a 250 anys?
Uff. Només el temps ho dirà. Estic segur que s’escoltaran els Beatles, Dylan, Sabina i els Stones, i m’agradaria que també Rosalía i Eminem. Per sort ja no hi seré per comprovar-ho.
Com a intèrpret, se sent més còmode tocant música de compositors morts que no la dels vius, que es poden queixar?
Tothom es pot queixar! No has mirat mai Twitter?
Sent alguna cosa especial quan toca en temples de la música com ara el Liceu, on debuta ara? Potser el pes de la tradició?
I tant que sí! El Palau de la Música, el Liceu, el Teatro Real... En aquests llocs hi ha un pes de la tradició que aterreix i inspira a parts iguals. Ostres, si al Palau hi ha bustos de grans compositors que t’observen mentre toques!
Discos, gires, llibres, articles, ràdio i televisió... Per què necessita fer tantes coses?
El meu mànager em força a fer-les. Sisplau, ajudeu-me! Ho dic seriosament.
És compatible tanta activitat extramusical amb la intensa preparació d’un músic clàssic?
Jo crec que sí. Hi ha la idea equivocada que els músics clàssics necessiten dedicar cada moment del dia al seu instrument i és tot el que han de fer. Això no és sa.
Publicarà un nou disc aquest any, després de ‘Fire on all sides’ ?
Encara no n’estic segur. M’agradaria, però, com deies, estic fent moltes coses actualment i un nou àlbum potser em col·lapsaria.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La taula inèdita de Borrassà, per al MNAC

barcelona

El poeta i dramaturg Enric Casasses rep el 52è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

barcelona

El Festival de Porta Ferrada comptarà amb l’únic concert a Catalunya de Simple Minds en la seva gira del 40è aniversari

Sant Feliu de Guíxols

Plácido Domingo cancel·la la seva actuació al Teatro Real de Madrid i afirma: “Mai m’he comportat agressivament”

barcelona
Joana Gomila
CANTANT

“ Cada generació té la necessitat de jugar amb la tradició”

BARCELONA

Òpera i cine, una relació intensa

Girona

La Marfà: nova era

girona

En la intimitat de Fontserè

porqueres

La memòria desdibuixada

Barcelona