Filòsofs a Eurovisió
Arriba al Lliure un insòlit festival internacional amb un jurat de pensadors locals
Bel Olid, Dolors Miquel, Marina Garcés i Antonio Baños, entre els membres del jurat al Lliure
Posar el pensament al centre de l’escenari. Aquest és el repte del Concours européen de la chanson philosophique, que es programa per dijous i divendres. Inspirant-se en el clàssic festival d’Eurovisió, Massimo Furlan i Claire de Ribaupierre proposen una gala en què s’interpreten una desena de temes en la llengua original. La pretensió és fer una peça ben popular i festiva (Sílvia Abril debuta al Lliure fent de presentadora i acompanyant Massimo Furlan) sense que perdi un punt de reivindicació del pensament: “Un món que no pensa està malalt.”
Cada lletra l’ha escrit un filòsof de cada zona i l’han musicat uns joves músics amb la voluntat que siguin veritables hits i que s’inspirin en les sonoritats clàssiques de cada territori. Concours européen de la chanson philosophique es representarà en vint teatres d’una desena de països. Tot i que cap cantant interpretarà cap tema en català, sí que serà la llengua escollida per fer la presentació, a càrrec de Furlan i Abril. El públic podrà entendre les cançons perquè se sobretitularan a l’escenari. I també podrà votar a través d’un aplaudímetre. Sens dubte, una broma. No serà tan fàcil la intervenció dels filòsofs i pensadors, que accepten el joc. Abans, hauran pogut estudiar-se totes les cançons i escoltar-ne la música. El temps que tindran per opinar sobre cada tema és el que duri cada cançó. Així, queda garantit el ritme. La idea és que s’hi aportin reflexions de pes i no tant competir entre ells per veure qui té la raó o resulta més empàtic, comenta De Ribaupierre.
El jurat de demà estarà format per Antonio Baños, Dolors Bramon, David Bueno i Marina Garcés. Per divendres, hi intervindran Íngrid Guardiola, Albert Lladó, Dolors Miquel i Bel Olid. De què parlen les cançons? Els autors han estat molt lliures en la forma, però se’ls va demanar que es parlés de temes d’actualitat: per això, hi aflora l’ecologia, la violència, la immigració, el feminisme... El que sorprèn és que cada jurat acaba premiant temes diferents, ja sigui en teatres diferents o no.
