Cultura

Tous regala la seva col·lecció al Macba

Un miler d’obres conceptuals reunides al llarg de 50 anys pel col·leccionista seran, per fi, patrimoni públic

Als setanta, va ser el principal mecenes dels artistes que van apostar per l’art de les idees
“Que serveixi perquè altres col·leccionistes s’animin a fer el mateix que he fet jo”

Hi ha col·leccions privades que semblen predestinades a acabar en un museu públic. Una altra cosa és que hagin de desafiar obstacles en el camí que les hi conduirà i hi arribin més tard del que hauria estat desitjable. És exactament el cas del fons d’art conceptual que va començar a reunir fa mig segle l’empresari tèxtil Rafael Tous (Barcelona, 1940) i que ahir es va anunciar que s’ha incorporat al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), “la seva casa natural”. És, sens dubte, una de les notícies en positiu més transcendents dels últims temps en el món de l’art.

Poc abans de les festes de Nadal, Tous va expressar als responsables del museu la seva voluntat de donar un conjunt artístic que supera el miler d’obres de 26 artistes fonamentals de l’art català que va emergir a finals dels anys seixanta i amb intensitat als anys setanta. Les negociacions van ser “molt fàcils”. En quinze dies es van rubricar per una raó que no acostuma a ser habitual: el col·leccionista no exigia res a canvi.

És per això que ahir el director del Macba, Ferran Barenblit, va posar tant èmfasi en la seva “extrema generositat”. “És una donació que enalteix la paraula donació, pura, irrevocable i sense cap contraprestació.” Les úniques condicions que ha posat són de lògica bàsica: que el museu cuidi i doni a conèixer les obres. Ahir Tous ho va remarcar en la presentació de l’acord a la premsa: no vol que quedin amagades en un magatzem, vol que s’ensenyin perquè tothom les gaudeixi i les valori com les ha gaudit i les ha valorat ell.

La primera operació per donar-los visibilitat serà una exposició temporal que s’obrirà al novembre centrada en quatre artistes emblemàtics de la seva trajectòria col·leccionista, els noms dels quals no han transcendit de moment. Quan es tanqui aquesta mostra, la Col·lecció Tous s’integrarà plenament en els fons permanents del museu.

Fa 50 anys, la generositat també va ser la pulsió que va portar Tous a col·leccionar aquestes obres menystingudes per les galeries i pels museus (llavors el Macba encara no era ni un projecte que es veiés en l’horitzó). L’art conceptual català es va gestar des de la precarietat més absoluta, i Tous va ser, abans que res, amic, confident i còmplice d’aquests artistes que van trencar tan radicalment amb el cànon. Conscient de les seves penúries, els va socórrer fins al punt que en va ser el principal, si no l’únic, mecenes.

El més curiós és que Tous havia crescut amb la mirada del col·leccionisme convencional burgès de tota la vida. Quan tenia 25 anys, es va iniciar amb el que tocava: art català de finals del XIX i principis del XX. Fins que un dia es va adonar que no s’hi reconeixia i s’ho va revendre tot per començar des de zero. “Em sentia més identificat amb els artistes de la meva generació”, i, entre aquests, especialment amb els que estaven experimentant unes pràctiques que prioritzaven la idea abans que l’objecte. Eren artistes sensibles amb les preocupacions socials, ecològiques i intel·lectuals i alhora molt crítics amb la mercantilització de l’art.

El primer que va conèixer d’aquest moviment va ser Pere Noguera, l’obra del qual li va fer obrir els ulls sobre el potencial d’aquest nou art: la manera de relacionar-s’hi i d’interpretar-lo era lliure i oberta. Noguera li va recomanar altres autors que es movien dins d’aquests paràmetres: Francesc Abad, Jordi Pablo, Jordi Benito i Carlos Pazos. Tous va continuar indagant talents i es va acabar erigint en el protector de tots, tant dels que havien optat per lluitar en el desert català com dels que havien escollit com a residència les ciutats on es tallava el bacallà de l’art, ja fos París o Nova York. Joan Rabascall, Benet Rossell, Eugènia Balcells, Àngels Ribé, Francesc Torres, Antoni Muntadas, Jaume Xifra, Eulàlia Grau, Antoni Miralda, Ferran Garcia Sevilla, Jordi Cerdà, Àngel Jové, Antoni Llena, Fina Miralles... Noms avui del tot consagrats d’aquesta generació irrepetible.

El 1980 va fer un pas més, perquè no en tenia prou només posseint les seves obres. Va decidir obrir un espai on poder-les mostrar públicament. Metrònom va ser, fins a principis del segle XXI, un centre d’art incondicional de la creació d’avantguarda més arriscada. Com ahir recordava Tous, va ser una de les institucions pioneres en la reivindicació de l’art de les dones. Va tancar el 2006 per dificultats econòmiques, però fins a l’últim moment Tous va intentar evitar-ho amb un pacte amb les administracions: els oferia la seva col·lecció per una quantitat de diners que necessitava per poder mantenir el projecte Metrònom.

Aquesta compra fallida és el que va condemnar la sala que tanta vitalitat cultural va aportar al Born durant tres dècades. Però també és la que ara ha acabat desencadenant la donació que confirma que Tous mai va tenir cap intenció d’especular amb la seva col·lecció. “Mai vaig comprar res pensant que feia una inversió econòmica per obtenir-ne un benefici venent-les a posteriori, sinó que era més aviat perquè així ajudava els artistes a continuar produint i exhibint les seves obres.”

La d’art conceptual és només una de les seves col·leccions. En té d’altres que estan especialitzades en fotografia contemporània, art africà i còmic. Sense passar per alt una biblioteca amb 200.000 títols. Ahir es va limitar a dir que té “pensaments” sobre el destí, o els destins, d’aquests altres fons. A més, va subratllar que el fons d’art conceptual no està tancat: “Continuarà augmentant i tot vindrà cap aquí”, al Macba. Tous confia que el seu gest “serveixi perquè altres col·leccionistes s’animin a fer el mateix” que ha fet ell.

De moment, el Macba celebra la donació més important que ha rebut en el seu mig segle d’existència. Un trajecte que, per dotar-se d’una col·lecció d’obres, ha fet amb una fundació privada que s’ocupa de les adquisicions. La Col·lecció Tous serà de propietat pública, tot i que encara no s’ha decidit l’administració del consorci del museu (Ajuntament o Generalitat) que n’assumirà la titularitat. Segons fonts de la gerència, el Macba no té la consideració legal de museu d’utilitat pública, que sí que té, per exemple, el MNAC (i el Prado i el Reina Sofía), un requisit imprescindible per quedar exempt d’impostos en les donacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor John Prine, colós de la cançó dels EUA

BARCELONA

Un curt per recordar Pepa Bouis

girona
El Conte
Maria Mercè Roca

I ella, la molt puta, tan tranquil·la

Malcarat i misantrop

barcelona
DAMIÀ AMORÓS
HISTORIADOR DE L’ART I MUSEÒLEG. TREBALLA AL MONESTIR DE POBLET

“Les respostes a les preguntes que ara ens podem fer són als museus”

barcelona

El festival Actitud de Vidreres presenta amb incertesa la seva 11a edició

vidreres

Malson surrealista

Sitges

Ítaca demana que no es tornin les entrades

L’ESCALA
El TNC homenatja Benet i Jornet a través del seu web

El TNC homenatja Benet i Jornet a través del seu web