Sense conformar-se

“Els països on més interessa la novel·la històrica són aquells que tenen més història al darrere, com passa a l’Estat espanyol amb el País Basc, Galícia i Catalunya”, diu l’escriptor, periodista i fotògraf Xulio Ricardo Trigo (1959), autor de diverses novel·les que es poden classificar com a “històriques”, entre aquestes L’homenatge, amb la qual va guanyar ara fa dos anys el premi Nèstor Luján. Ara, acaba de publicar La noia de la resistència ( Columna ), presentada amb la frase promocional “Una història d’amor i resistència al París ocupat pels nazis”. És això, sí, però per al seu autor és també “un homenatge als lluitadors de qualsevol època, d’aquells que van a la recerca de la llibertat, sense conformar-se”. I és també un homenatge a l’escriptora Montserrat Roig (1946-1991), que Xulio Ricardo Trigo va conèixer durant els darrers anys de la seva vida. De fet, l’autora del referencial Els catalans als camps nazis (1977) –“un autèntic monument”, diu Trigo– ha inspirat directament una de les protagonistes de La noia de la resistència: una escriptora d’èxit dels anys noranta, la Meritxell, que acaba de saber que està molt malalta. Després d’haver escrit moltes històries de vides alienes, decideix indagar en la seva pròpia i confusa història familiar, com a filla d’una parisenca i d’un combatent de la Guerra Civil que no va conèixer. El seu pare va arribar a París després d’haver fugit d’un dels camps de concentració en què les autoritats franceses tenien confinats els milers de republicans arribats de la península. A París, coneix l’Anne-Marie, la filla dels propietaris d’una petita pensió del barri de Le Marais, que aconsegueix “treure de l’ensopiment” aquell home cansat i derrotat per continuar lluitant amb la resistència contra els nazis. “No és una novel·la de grans escenaris, sinó que passa en bona part a les dependències de l’hostal. Tota la humanitat es pot concentrar en un sol personatge.”

Per tant, La noia de la resistència es desenvolupa argumentalment d’una manera fluïda entre dos moments diferents del segle XX, els anys quaranta i els noranta. “M’agraden les històries duals que es van comunicant a través de vincles ben construïts per no despistar el lector”, explica l’autor, que també ha utilitzat les eines adquirides durant el seu llarg ofici com a periodista i fotògraf per documentar-se bé sobre el terreny, per exemple al camp de concentració de Vernet , situat a prop de Tolosa de Llenguadoc i “molt ben museïtzat”. “Era el camp on anaven la gent que no tenia possibilitats, els perduts.” Per a Xulio Ricardo Trigo sempre és fonamental aquesta fase prèvia a l’escriptura pròpiament dita: “Necessito entrar en contacte amb la gent i amb el territori, a través de la meva càmera.” I tan important com això és per a ell “intentar entendre l’esperit d’una època” quan la plasma en una novel·la.

Xulio Ricardo Trigo presentarà La noia de la resistència avui a la llibreria Alibri de Barcelona, amb Maria Carme Roca; dijous a La Capona de Tarragona, amb Joan Cavallé, i divendres a la 22 de Girona, amb Martí Gironell.