Cultura

Un pirata bon noi

Enric Casasses és el nou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes com a mostra de reconeixement d’un estil propi com a poeta, narrador, assagista, traductor...

“Les úniques vegades que he votat he guanyat i continuen manant els altres”
“Ja des de petit vaig voler conjuminar la idea de ser un pirata de la vida i un bon noi”

Per segon any consecutiu, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que atorga Òmnium Cultural fa 52 anys, va a mans d’un poeta. Després de Marta Pessarrodona, és el torn d’Enric Casasses. A tots dos, pel que fa a poetes, els han precedit fins a catorze autors (entre els quals només hi ha una dona, Montserrat Abelló, el 2008).

Per tercer any consecutiu, a més, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no pot comunicar el premi en persona, com va recordar ahir Marcel Mauri de los Ríos, vicepresident de l’entitat. “El que sí que va poder fer Jordi Cuixart és dir-li-ho per carta i amb una trucada telefònica”, hi va afegir Mauri. “Des d’Òmnium seguim reclamant l’amnistia per al Jordi i la resta de persones represaliades, i com ell sempre diu, seguim reivindicant la cultura per lluitar contra aquells que ens voldrien silenciar.”

L’espai triat, l’antic bar Horiginal, al barri del Raval de Barcelona, estava atapeït de càmeres de televisió, fotògrafs i periodistes de tota mena de mitjans. Un ambient que no és l’hàbitat natural de Casasses. L’espai sí, però no els personatges i la inevitable solemnitat (tot i que alleugerida) de l’acte. “Les càmeres, les entrevistes i les fotos a mi, en principi, no m’agraden, perquè si tinc alguna cosa a dir, la tinc escrita i publicada”, va admetre el poeta a mitja roda de premsa.

Abans, però, va ser contundent. “El primer que sento és irritació, per rebre un premi d’Òmnium Cultural i que el seu president estigui tancat; continuem jugant una partida d’escacs amb un contrincant que ens fa trampes tant com vol.”

També, dins la situació política, va declarar: “Les úniques vegades que he votat a la vida he guanyat... i continuen manant els altres; com deia aquella, «si tinguéssim una mica de seny, faríem una bogeria»”, una mostra més del tarannà d’Enric Casasses, un home de poques paraules, però sempre triades amb encert.

El premi està dotat amb 20.000 euros i una escultura d’Ernest Altés, “feta expressament per a cada guardonat, perquè afegeix un còdol d’allà on triïn”, va explicar Mauri. Serà lliurat el 8 de juny al Palau de la Música Catalana, com sempre, però aquest any l’espectacle ideat per a l’acte, “al voltant de l’obra i la figura d’Enric Casasses, farà una gira per tot el territori durant la tardor”, va avançar Marcel Mauri.

El jurat d’aquest any, amb una barreja eclèctica d’especialitzacions culturals, estava format per Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Judit Carrera, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí i Salvador Sunyer. Van triar Enric Casasses per “la seva contribució a la llengua i la cultura catalanes, per la qualitat com a poeta, narrador, assagista, traductor i editor, i pel seu estil propi i transgressor, cosa que l’ha convertit en un referent dins la poètica catalana contemporània”.

Nascut a Barcelona el 1951, Enric Casasses i Figueres és un dels poetes més destacats i personals. “Ja des de petit vaig voler conjuminar la idea de ser un pirata de la vida i un bon noi; encara ara m’ho plantejo.” No cal que s’hi escarrassi, és un pirata bon noi, amb un rigor lingüístic excepcional. Això sí, no li agrada que l’anomenin rapsode. “És que el terme rapsode em sona a ser una mena d’actor de publicitat, que ara et toca fer aquell, ara l’altre, i jo no soc actor, només dic els meus poemes, i quan són d’altres, és perquè me’ls he fet meus”, va afirmar.

En els anys que fa que Jordi Cuixart és a la presó, s’han intercanviat algunes cartes. “Li vaig enviar un poema-dibuix meu que diu: «La llibertat existeix, l’he vista, és a la presó»”, va explicar Casasses.

Pocs minuts abans, havia comentat que quan va anar a casa seva una comitiva d’Òmnium Cultural amb la carta de Cuixart –i amb una trucada prevista per parlar tots dos–, un cop va ser conscient del premi, va manifestar que li feia il·lusió perquè el seu pare en va ser jurat entre el 1980 i el 1985.

I és que Enric Casasses és fill del químic i poeta Enric Casassas i Simó i de la també química Pepita Figueras i Cros. A més de ser ell mateix traductor, és germà d’una de les grans traductores actuals, Anna Casassas, i de la dissenyadora gràfica Maria Casassas. Encara més, és net del pedagog Enric Casassas i Cantó.

Persona viatgera, tot i que no per fer turisme, sinó per diluir-se en altres mons, natures, ambients, cultures, geografies humanes, etc., Enric Casasses ara fa temps que viu a Catalunya, però ha viscut a Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín...

Aquest Premi d’Honor de les Lletres Catalanes se suma a altres que ha rebut al llarg de la seva carrera, com ara el Crítica Serra d’Or, l’Ausiàs March, el Carles Riba, el Ciutat de Palma, el premi de la Crítica de l’Associació de Crítics Espanyols, el Premi Nacional de Cultura de literatura...

Bibliografia poètica destacada

Enric Casasses ha publicat una desena de discos de poesia dita o musicada, també ha fet edicions de textos de Verdaguer, Pujols i Vallmitjana, entre d’altres, ha escrit dues obres de teatre, tres de narrativa –una de les quals infantil, L’amor de les tres mil taronges: història d’una reina que tenia la grip (1983)–, ha fet traduccions..., però és més conegut com a poeta.

Va debutar, si més no públicament, el 1972 amb La bragueta encallada. Entre aquell primer títol i el que té pràcticament llest per publicar (La policia irà de bòlit, “escrit a partir de l’u a zero”, explica el poeta, referint-se a l’1 d’octubre del 2017) en comptem una vintena llarga.

El 1994 va guanyar el premi Crítica de poesia catalana amb No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns. El mateix any va publicar Començament dels començaments i ocasió de les ocasions.

El 1995 va rebre el premi Carles Riba per Calç. Àlbum de poesia d’un instant i alhora il·lustrada. Amb Plaça Raspall, poema en set cants va guanyar el premi Ciutat de Palma de poesia 1999.

També té molts llibres amb col·laboracions diverses, perquè sempre ha estat molt lligat a la il·lustració i la música. Un exemple seria Nosaltres i els agermanats, llibre d’artista, amb poemes seus, fotos i obres de Perejaume i música de Pascal Comelade (2009).

I tancarem aquest breu repàs amb El nus la flor, que va rebre el premi de la Crítica Catalana de poesia 2018 i el premi Lletra d’Or.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor John Prine, colós de la cançó dels EUA

BARCELONA

Un curt per recordar Pepa Bouis

girona
El Conte
Maria Mercè Roca

I ella, la molt puta, tan tranquil·la

Malcarat i misantrop

barcelona
DAMIÀ AMORÓS
HISTORIADOR DE L’ART I MUSEÒLEG. TREBALLA AL MONESTIR DE POBLET

“Les respostes a les preguntes que ara ens podem fer són als museus”

barcelona

El festival Actitud de Vidreres presenta amb incertesa la seva 11a edició

vidreres

Malson surrealista

Sitges

Ítaca demana que no es tornin les entrades

L’ESCALA
El TNC homenatja Benet i Jornet a través del seu web

El TNC homenatja Benet i Jornet a través del seu web