Més de 800 escolars creen l’òpera ‘El monstre al laberint’ al Liceu dirigida per Paco Azorín
L’obra connecta el mite de Teseu i el Minotaure amb la problemàtica actual de les persones refugiades
El Liceu encara la recta final del projecte participatiu ‘El monstre al laberint’, un muntatge en què el director d’escena Paco Azorín es posa al capdavant de més de 800 alumnes d’una vintena d’instituts per crear conjuntament l’òpera ‘El monstre al laberint’. El projecte va iniciar-se fa més d’un any dins del Liceu Aprèn, el servei educatiu del teatre, i després de molts mesos d’assajos i de desenvolupar col·lectivament l’obra, s’estrena el 24 de març i s’hi estarà fins al 4 d’abril. La proposta d’Azorín, a partir de l’òpera de Jonathan Dove, connecta el mite de Teseu i el Minotaure amb les problemàtiques actuals de migracions i persones refugiades per tal de reforçar el coneixement i la consciència social i ciutadana entre els més joves.
El projecte, que va tenir una primera producció al Grec de fa dos anys amb els cors del Palau de la Música, es va començar a gestar al Liceu el gener de 2019 amb 823 nois i noies d’ESO i Batxillerat sense formació musical. Durant l’últim any, cada grup d’edat ha estat treballant en la preparació musical de l’òpera, la posada en escena i el procés de creació amb professionals d’escena com Carlos Martos i de cant, com Buia Reixach. També amb els professors de música dels seus centres, una participació activa que ha fet que els joves s’impregnin no només de la música i la interpretació sinó del compromís col·lectiu i l’aprenentatge transversal.
Segons el director, Paco Azorín, ‘El monstre al laberint’ s’endinsa en la col·laboració entre la gent i l’empatia a partir del mite de Teseu, amb què assistim a una historia mítica en la qual un grup de joves han de col·laborar per tal de lluitar contra un monstre i vèncer-lo junts. “Parla de reptes comuns i de la necessitat de treballar en equip”, assegura Azorín.
Dins de l’òpera hi ha tres cors que encarnen tres col·lectius importants dins de l’òpera. Les víctimes són els joves (alumnes de 3r i 4rt d’ESO), que són portats amb una barca a l’illa de Creta per entrar al laberint del rei Minos i morir. Els adults, alumnes de Batxillerat, es lamenten perquè veuen que els fills més grans els hi ha tocat aquest destí fatal a causa de la “mala gestió que ells mateixos han fet de tot plegat”. Finalment, els noies i noies de 1r i 2n d’ESO es queden sense els seus germans, el seu suport de sempre. Teseu serà l’heroi que els ha de portar una solució dins d’aquest caos, i intentar salvar la vida dels seus companys d’aventura.
Consciència social
En el mite de Teseu, un poble que ha de lliurar els seus joves, “és a dir el seu futur”, explica Azorín. Si arriben a creuar el mar, hauran de lluitar contra el monstre. “Ens ve al cap les persones de l’Àfrica que es juguen la vida al mar per tenir una vida millor. L’òpera parla del que esta passant ara”, assegura el director d’escena. “L’òpera serveix per expressar les coses que estan passant avui dia i tinguem consciència sobre aquest afer”, ha dit el director general del Liceu, Valentí Oviedo, sobre la temàtica de migracions i persones refugiades.
L’òpera original va ser un encàrrec de la London Symphony Orchestra, la Berliner Philarmoniker i el Festival d’Aix-en-Provence, que va demanar al compositor Jonathan Dove una creació contemporània que pogués ser representada per cantants professionals i aficionats, i que deixés espai també a joves intèrprets.
L’adaptació de Paco Azorín és un muntatge que es presenta com una òpera 360 graus que utilitza l’escenari i el pati de butaques per generar una experiència immersiva. “Estem absolutament allunyats de l’espai de confort”, ha assenyalat Azorín. Al seu parer, als joves se’ls ha de trencar l’esquema de l’òpera com un espai del segle XIX i oferir una experiència immersiva a través de dispositius audiovisuals a tot el teatre.
Els joves participants seran diferents a cada funció i compartiran escenari amb la Coral Càrmina i el Cor Bruckner, a més dels solistes Roger Padullés (Teseu), Gemma Coma-Alabert (mare) i Toni Marsol (Dèdal) i l’actor Marc Pujol (rei Minos). Estaran dirigits per Manel Valdivieso i acompanyats per l’Orquestra del Conservatori Superior de Música del Liceu.
Pel que fa a la complexitat musical, el director Manel Valdivieso ha assegurat que les composicions es duen a terme de forma “més senzilla sense renunciar a la transcendència” del missatge. Amb l’objectiu d’acostar l’òpera, la música, la interpretació, el moviment, la reflexió i el compromís a centenars d’estudiants de Catalunya, aquest projecte tindrà recorregut les següents temporades.
