Joc expressiu

La ballarina Roser López Espinosa jugava a futbol, a córrer i a fer verticals pel carrer quan era petita. Ara, diu, continua jugant. Hi creu com una eina de construcció massiva i de creació i per qüestionar contínuament les convencions socials. El 2015 va estrenar Novembre dins el festival Sâlnon, a Barcelona. La peça, amb gira per Europa i Amèrica, no ha deixat de rodar i renovar-se (amb canvis de ballarins que han anat aportant maneres d’entendre el joc i la vida). Ara, cinc anys després,aquell núvol juganer retorna a la sala Ovidi Montllor, al Mercat de les Flors (fins diumenge).

Tres ballarins construeixen aquestes relacions canviants. La coreògrafa, ara, observa com la canalla crea les seves dinàmiques de joc. Ella ha traspassat aquesta observació a l’estudi per compartir i construir amb els ballarins de la peça. Bona part d’aquella recerca es va materialitzar posteriorment a Trama (2019) (coreografia finalista en els Premis de la Crítica de dansa, que es concediran aviat a Barcelona).

A Novembre, els intèrprets alternen els rols, indistintament al gènere: Jugar és indiferent amb qui es faci. El joc es desplega a partir d’aquesta dansa física, que, tot i partir d’un punt de partida tant orgànic, manté la precisió. El ball de la coreògrafa és vistós i obert a un ampli ventall de públic, tot i que no obvia una dansa pautada, precisa que trasllada la fisicalitat del ballarí a l’acrobàcia grupal. També hi ha moment per a la mirada delicada, més íntima. El joc és un camp de proves de la vida, de la relació amb els altres i de la intimitat pròpia.