Germà Colón mor als 91 anys
Mor de coronavirus als 91 anys a Barcelona l’eminent lingüista valencià Germà Colón, Creu de Sant Jordi
L’acadèmic va ser un dels lingüistes més guardonats del món universitari català
Aquest any el lingüista castellonenc Germà Colón i Domènech hauria fet 92 anys. Les complicacions derivades pel coronavirus ens han deixat sense un dels més grans especialistes en lexicografia catalana i romànica. Format en filologia romànica i paleografia i deixeble a la Universitat de Barcelona de figures com Antoni M. Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M. de Casacuberta i Joan Bastardas, la vida de Colón ha estat una aportació continuada, i sovint sorda, a la nostra historiografia.
La Facultat de Filologia i Comunicació de la UB ha expressat en un comunicat el seu condol per la mort del prestigiós filòleg i lexicòleg. Colón es va llicenciar el 1951 i l’any següent es va doctorar a la Universitat de Madrid amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló. Posteriorment, va començar una extensa etapa a la Universitat de Basilea, del 1954 al 1998. Al costat del professor Walter von Wartburg, va treballar al l Französisches Etymologisches Wörterbuch: eine Darstellung galloromanischen Sprachschatzes (Diccionari etimològic del francès: una representació del tresor lexical gal·loromànic).
Va escriure una trentena de llibres, alguns de fons fonamentals com ara els divulgatius La llengua catalana en els seus textos (1978) i Panorama de la lexicografia catalana (1986), entre molts altres, que són només la punta de l’iceberg d’una obra de prestigi local i internacional. També va publicar centenars d’articles. Entre els nombrosos càrrecs que va ocupar destaca la presidència de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-1982), la Societat Suïssa d’Estudis Hispànics (1982-1986) i el Collegium Romanicum (1996-2000).
Colón va ser membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (1993) i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1995), i de la Real Acadèmia Espanyola (1984) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres (1963). Va ser investit doctor honoris causa per les universitats de València, Alacant, Jaume I de Castelló i Autònoma de Barcelona. A més, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988) i la Gran Creu d’Alfons X el Savi (1999), i l’any 2014 li van atorgar la Medalla d’Honor de la xarxa Vives d’Universitats.
