Cultura popular

AMADEU CARBÓ

FOLKLORISTA I IMPULSOR DE VIRUS POPULAR

“Ara les xarxes socials són les places on es poden fer festes”

Especialista en cultura popular, ha aplicat la seva experiència prèvia a la ràdio per impulsar la creació d’un canal de YouTube que emet cada dia nous continguts

Virus Popular va començar el mateix dia que el confinament?
Sí, va sorgir en el moment crític. El dijous 12 de març observo que comencen a caure les programacions culturals de les entitats de base. Això em genera un estat de preocupació i se’m va ocórrer crear alguna cosa digital en aquell moment en què les entitats i les federacions en feien un ús molt limitat. Vaig començar a trucar a les persones amb qui pensava que podíem crear un equip solvent. Aquí entren en joc el Xavier Malet, la Paula Vallejo, l’Arnau Cristóbal i el Francesc Buxeda. Entre ells no es coneixen. Vam valorar què podíem fer i va sortir la idea d’abordar punts de vista poc coneguts de la cultura popular a través d’una entrevista. Així neix Virus Popular. El divendres 13 fem una primera videoconferència per repartir tasques i el dissabte ja teníem creades xarxes socials, grafismes, música original i fèiem la primera emissió. El que vam pensar que seria una experiència de 15 dies encara dura.
Quina ha estat la resposta?
Estem molt contents amb la resposta. Si ho comparem amb altres propostes de la cultura popular digitals que fa temps que funcionen, els nostres números són extraordinaris. Arribar a tenir 1.000 visualitzacions en un vídeo vol dir una constància a les xarxes bastant forta.
Ja feia un programa de ràdio, què ha representat el canvi al YouTube?
És un registre diferent. Fem continguts només pensats per a xarxes i són molt immediats; el temps és molt limitat perquè la gent no perdi l’interès. És un aprenentatge, tots n’hem après molt. Si agafes les primeres entrevistes i les d’ara, es veu una evolució molt clara en com entrevistem la gent.
Com porta el confinament el món de la cultura popular?
Hi ha tres tipus de reacció. Els que no han reaccionat encara, i després hi ha aquella gent que ha sabut utilitzar tot allò que tenien a l’abast per mantenir el vincle amb els seus socis. Estem parlant de castellers, geganters, esbarts, colles de diables que tenen un contacte diari amb els seus associats i que estan creant activitats de consum propi; per exemple, assajos virtuals. Després hi ha aquelles que han decidit crear continguts de portes enfora.
S’han començat a anunciar festes majors en línia. Es pot fer?
I tant. És evident que no seran com les coneixem fins ara, però les festes són mutants i s’adapten. El concepte de celebració va lligat al de comunitat i les xarxes socials són comunitats. No tindrem cercaviles o ballades de sardanes. Ara les xarxes socials són les places on es poden fer festes. És el que estem fent cada dia amb les relacions amb la família i els amics. Les xarxes socials són un espai d’articulació comunitària i poden ser un espai per a la celebració.
Les entitats de cultura popular estan preparades per fer-ho?
No, però s’hauran de preparar. N’hi ha algunes com les colles castelleres que no faran castells però mantenen els vincles amb els castellers de moltes maneres. Les associacions de cultura popular en el sentit més ampli han reconvertit la seva activitat i la festa es veurà abocada a evolucionar. A Barcelona tenim fites molt importants al davant, el 700 aniversari de Corpus, que ja veurem com l’encarem, i em consta que es farà. Tenim també un Sant Joan en què podrem veure moltes revetlles als balcons. Tampoc sabem què passarà amb tot el cicle de festes majors d’estiu. És important la capacitat d’adaptació al medi.
Quan això s’acabi, res tornarà a ser com abans?
Quan això s’acabi haurem de passar un dol molt gran perquè tots hem perdut gent i coneixem gent que ha passat la malaltia de maneres molt dures. Això s’ha de superar i tornarem a fer festa. Som una societat mediterrània i això no ens ho traurà ningú.
Econòmicament les entitats quedaran tocades?
Penso que la cultura més festiva surt amb avantatge. Com que són activitats que responen a la voluntat de les persones que s’associen, es mantindran i encara s’enfortiran després de molt de temps confinats. La reconstrucció serà més fàcil que en altres sectors de la cultura.
Mentre duri aquest període, Virus Popular s’anirà adaptant?
La nostra idea és que el dia que hi hagi desconfinament s’acabarà la nostra missió en el format que coneixem ara. Això no vol dir que no ens reconvertim en una altra cosa. Ens ha agradat molt l’experiència.
Tenen clar cap on evolucionaran els continguts?
Ens va marcant el dia a dia i també el que anem descobrint. Hem fet més de 40 capítols però tenim una previsió de més de cent persones que voldríem entrevistar. Estem descobrint realitats que fins ara desconeixíem. La diversitat dona color a tot el que fem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS