Patrimoni

Tarragona recula i no obre els recintes de Tàrraco

Els monuments no poden fer-ho fins la fase 2

La Direcció General de Patrimoni va advertir dijous el consistori que la decisió no encaixava amb el pla de desescalada

L’Ajuntament de Tarragona ha fet marxa enrere i finalment aquest dilluns no ha obert tres dels recintes del conjunt arqueològic patrimonial de Tàrraco, tal com va anunciar dijous. El consistori havia interpretat que la part superior de l’Amfiteatre, el Fòrum de la Colònia i el Passeig Arqueològic, gestionats pel Museu d’Història de Tarragona, podien tornar a rebre visites. Aquest dilluns, però, ha admès que “malgrat que es puguin obrir els museus, els monuments no es poden obrir fins a una fase posterior”. En concret, fins la 2 i amb un terç de l’aforament. Dijous, la Direcció General de Patrimoni Cultural va advertir el consistori de la situació, segons ha avançat ‘Porta Enrere’ i ha confirmat a l’ACN la directora general, Elsa Ibar.

En un comunicat, la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament, amb el regidor Hermán Pinedo al capdavant, considera que la normativa és “incongruent” perquè permet obrir “espais tancats amb menor ventilació i no espais molt més amplis en els que és molt fàcil garantir la distància social”.

“Malgrat que la nostra intenció era obrir-los només com espais de passeig, gratuïts i sense els serveis culturals associats, no volem alimentar cap polèmica al respecte i els mantindrem tancats fins a una fase posterior, que tenint en compte els canvis continus al BOE esperarem a veure en quin moment podrem obrir-los”, afegeix el comunicat de l’Ajuntament.

En declaracions a l’ACN, la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar, ha explicat que en el marc de la relació de “cordialitat administrativa” entre ambdues institucions dijous l’Ajuntament els va notificar que obririen aquests espais i ells els van fer arribar la seva interpretació sobre la normativa establerta pel govern espanyol.

Segons Ibar, van advertir tant al regidor com a l’alcalde que l’annex segon del pla de transició publicat pel govern espanyol situava la reobertura de monuments, jaciments i equipaments patrimonials per a la fase 2.

En tot cas, subratlla Ibar, Patrimoni no té cap competència per autoritzar o prohibir l’obertura, per la qual cosa la decisió l’ha pres exclusivament l’Ajuntament. “Nosaltres no podem autoritzar o desautoritzar; els vam explicar quina interpretació fèiem de la regulació i després de fer la seva valoració finalment han decidit no obrir”, ha valorat la directora general, qui admet que, en ocasions, la norma pot presentar “un problema d’incongruències o de dobles interpretacions”.

El MNAT, el primer museu que reobrirà portes

D’altra banda, Ibar ha valorat de forma molt positiva que dimarts obri portes el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) al Tinglado 4 del Moll de Costa. Com que serà el primer equipament museístic del país que reprendrà l’activitat presencial, Ibar ha expressat que aquesta obertura serà com una mena de “fase pilot” de cara a la reobertura de tota la resta d’equipaments de cara al futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda