Cultura

Montse Aguer

DIRECTORA DELS MUSEUS DALÍ

“L’art ens ajudarà a assimilar el que ens passa”

Visitar el Teatre-Museu Dalí sense cues, tranquil·lament, serà un privilegi

Aquests dies tan estranys, sense un rumb clar, pot ser que una de les millors satisfaccions per a un director de museu sigui que el parin pel carrer (les poques vegades que hi pot sortir, és clar) per preguntar-li quan reobrirà. A Montse Aguer (Figueres, 1963), directora dels Museus Dalí, li està passant sovint, i això la fa imaginar la tornada amb més optimisme del que ens nega la dramàtica realitat d’aquests dos mesos ja llargs de tancament forçat dels espais museístics. “Ens hem parat, i què hem fet? Pensar”, ens diu per telèfon. I així queda reflectit en la conversa, en la qual afloren altres conceptes que aquest món post-Covid-19 imposarà: col·laboració, solidaritat, comunitat. I fe, molta fe, en l’art.

Com s’imagina que hauria portat Dalí el confinament?
Dalí viuria, com sempre, a Portlligat, en el seu paisatge, treballant al seu taller, concentrat en la seva obra. Seguia sempre unes rutines, amb uns horaris, sempre els mateixos, que eren imprescindibles per a la creació i per alimentar la seva obsessió. El que canviaria seria que prescindiria dels seus viatges anuals a París i Nova York, si bé continuaria en contacte constant amb el món, encara estaria més present que mai. I estaria en contacte constant amb els científics, als quals consultava i amb els quals dialogava.
És el moment més difícil de la història del museu?
Sí, sens dubte. És un moment d’incertesa, i d’adaptar la planificació que teníem prevista abans del confinament. És també el moment d’implantar noves estratègies, que estem estudiant des del dia que vam tancar els museus Dalí, així com de tenir en compte estratègies d’altres museus tant nacionals com internacionals, i de pensar en el futur, un futur que serà diferent, però que, per ara, encara ningú no pot definir, només esbossar. Planificar la incertesa, sempre mirant endavant amb confiança, és molt complex. El coneixement profund dels espais físics de cada museu i la dinàmica dels públics ens ajuden molt. I també estem potenciant la part virtual, que és essencial aquests mesos, tant per estar presents com per aprofundir o donar a conèixer aspectes determinats de l’obra de Dalí.
Serà tan fàcil reobrir com ho va ser tancar? Penseu en alguna data?
Reobrir és molt més complicat. Des de l’endemà del tancament, estem treballant en la reobertura. La fundació té la voluntat d’obrir. Intentarem que sigui a l’estiu. Tenim tots els protocols a punt i prendrem la decisió quan es donin les circumstàncies objectives, que sobretot dependran de la mobilitat dels visitants, ja que, fins ara, el 80% dels visitants dels museus Dalí eren estrangers. Apostarem encara més pel vincle amb l’entorn, un entorn, l’Alt i el Baix Empordà, de gran bellesa i amb molt de potencial. L’objectiu és tornar a oferir la possibilitat de gaudir de l’univers dalinià sense risc de contagi.
El triangle de museus dalinians rep un milió de visitants l’any. Com acaba de dir, un 80% és estranger. Fins a finals d’any el turisme estarà pràcticament aturat. Tot i que segurament no el francès, que és el majoritari. En tot cas, què pensen fer per seduir el públic i, específicament, el català i l’espanyol?
Incidirem en el públic local i nacional, també en el francès. Descobrir el que tens a prop, aquest és el missatge. Es podrà visitar el Teatre-Museu sense un gran nombre de visitants, sense cues, tranquil·lament. Aquesta experiència de visita serà un privilegi. Haurem de ser sensibles a les possibilitats reals i a les normatives que ens permetin oferir al visitant una visita segura i d’alta qualitat, que combini les garanties sanitàries amb el gaudi cultural, un gaudi que ara serà més tranquil, més proper.
Hi ha directors de museus que pensen que s’ha d’obrir encara que sigui per a poc públic; d’altres ho veuen com una trampa que elititzarà els museus. De quin parer és vostè?
Crec que els museus, quan sigui viable, atenent les característiques i les possibilitats de cadascun, han d’estar oberts. Sempre hi ha reduccions i possibilitats de visites. En aquests moments, més que mai, hem de destacar la cultura, l’art, l’humanisme, on podem trobar un confort, una sensació d’acompanyament, que ara mateix necessitem per ajudar-nos a assimilar el que ens passa i a pensar-hi. Els museus contribueixen a donar benestar i també ens ajuden a trobar moments de reflexió, de reflexió en un ambient acollidor i de calma. Els hem de veure propers, com a part essencial de la comunitat de la qual formen part.
La mesura de les distàncies mínimes obligarà a fer canvis importants en el recorregut?
El nostre museu és singular, és una obra d’art total, i no podem fer canvis en la presentació de la part concebuda per Dalí. Tot i així, haurem d’ajustar espais, ja que hi ha sales petites, passadissos, on la mobilitat no serà tan fluida. A Portlligat, de sempre, la visita és molt pautada. Reduirem la capacitat i farem més incidència en els espais exteriors, que són fantàstics, amplis i oberts. I a Púbol, també. Potenciarem el jardí, un jardí que desprèn silenci i pau, amb el soroll de la remor de l’aigua i el cant dels ocells. I, no podia ser d’una altra manera, amb la presència dels elefants amb potes d’insecte i els bustos de Wagner.
Era imprescindible, l’ERTO? Quin és l’estat d’ànim de l’equip?
Era imprescindible per protegir tant la institució com tot el personal que n’ha fet possible la bona marxa. Són decisions molt difícils, però, en el nostre cas, necessàries per tirar endavant amb fortalesa. Tot l’equip està molt compromès amb la fundació.
Necessiten ajuda de les administracions? Hi han contactat? Estan receptives?
Les administracions escolten. La cooperació entre tots serà essencial perquè es consolidi la nova etapa que hem d’afrontar. S’està avançant en aquest sentit.
“S’han acabat les grans exposicions”, sentim a dir aquests dies. Dalí n’ha nodrit un munt arreu i s’ha erigit en un dels principals, si no el principal, artífexs de la projecció internacional de l’art català. Se’l creu, aquest canvi de model d’exposicions un cop se superi la pandèmia? Com s’hi adaptaran?
Crec que les grans exposicions s’espaiaran, però se seguiran organitzant. Els museus apostaran per artistes nacionals, per repensar les col·leccions, per presentar més mostres amb fons propis. Però Dalí, com altres pintors de la història de l’art, atrauen, i, malgrat els grans avenços en propostes virtuals, els espectadors necessiten veure les obres. A més, Dalí i la seva admiració pel Renaixement, la seva mística i la seva aposta per la ciència, per l’humanisme i el pensament, seran necessaris. Així com ho serà veure la seva obra, executada amb precisió i domini tècnic, que desprèn misteri i provocació. I també bellesa i perfecció.
Quins canvis en la programació s’han vist obligats a fer? I, concretament, parli’ns de l’exposició que aquesta tardor havia de fer possible l’arribada estel·lar del ‘Crist de Portlligat’.
Vam haver d’avançar la clausura de la mostra retrospectiva que tenia lloc al Manege, al centre de Moscou, que estava tenint una acollida extraordinària, amb uns 500.000 visitants. També es va haver de tancar temporalment la primera exposició numèrica immersiva sobre Dalí als Baus de Provença, que s’espera reobrir tan aviat com la situació actual permeti. Pel que fa a l’exposició entorn del Crist, l’hem ajornada. Estem en contacte constant amb el Museu de Glasgow per presentar-la d’aquí a un any aproximadament. S’ha creat un molt bon esperit de col·laboració i també d’investigació. Per a la reobertura, estem preparant una exposició amb fons propis, amb obres que no s’havien vist mai abans juntes al Teatre-Museu Dalí.
Més enllà del museu que vostè dirigeix, li preocupa la situació dels museus catalans en els pròxims temps? Quines creu que haurien de ser les prioritats?
Em preocupa. Han de ser prioritaris dins del pla general dels governs respectius. S’ha d’apostar, naturalment, pels temes socials, però també pels culturals. En aquests moments, són imprescindibles, els necessitem per ajudar-nos a trobar una certa harmonia, una certa tranquil·litat en uns moments de desconcert i torbació, on l’art ens pot servir de guia. Necessitem bellesa, sigui convulsiva o no. Necessitem el món de la creació, de la ciència, de l’humanisme, i els museus en són bons representants.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
FESTIVAL DE CINEMA DOCUMENTAL

‘Faith’ guanya un DocsBarcelona en línia amb rècord de públic

Barcelona

Mor l’actor Quim Lecina

Barcelona

Filmin augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15% des de l’inici de la pandèmia i les visualitzacions pugen un 70%

Barcelona

Festivals d’estiu: estat de la qüestió

barcelona / girona

Adeu al pinzell colorista i vital

Barcelona
EL LLIBRE

‘El crepuscle de la humanitat’

Exposicions

Aquell petit gran pas

Girona

Un milió als ateneus

BARCELONA
LA MÚSICA

Trenta anys de ‘Pa amb oli nacional’