Cultura

Un gran impulsor

Antoni Maria Badia i Margarit va ser un filòleg i lingüista fonamental a l’hora de donar espais als nous enfocaments metodològics i a les noves tecnologies

Com a catedràtic, Badia i Margarit va impulsar una veritable escola d’investigadors

El filòleg i lingüista expert en història de la llengua i en gramàtica catalana Antoni Maria Badia i Margarit va néixer a Barcelona avui fa cent anys. Va morir, també a Barcelona, el novembre del 2014.

Com ja es va anunciar fa pocs mesos, aquest ha de ser l’Any Badia i Margarit, comissariat pel poeta i lingüista Carles Duarte, que ens ofereix a la pàgina del costat un bell panegíric sobre la figura i l’obra d’aquest insigne filòleg de valors humanistes i catalanisme de fondària.

Badia i Margarit, del 1978 al 1986, va ser rector de la Universitat de Barcelona –el primer triat democràticament des de la Guerra Civil– i, posteriorment, rector honorari.

Com a catedràtic, sempre obert als nous enfocaments metodològics i a noves tecnologies, va impulsar una veritable escola d’investigadors. Des del punt de vista acadèmic, Badia va adoptar una mirada integral sobre el fet lingüístic, de la dialectologia i l’onomàstica a la gramàtica, la sociolingüística i l’estudi filològic de textos i autors medievals.

Va ser distingit com a doctor honoris causa per universitats com ara la de Salzburg (1972), Tolosa-Le Mirail (1978), París-Sorbona (1986), Perpinyà (1989), Knox College de Galesburg (1990), Rovira i Virgili (1994), Alacant (2002), València (2003), Illes Balears (2007) i UNED (2010).

Va ser president de la Secció Filològica de d’Institut d’Estudis Catalans entre el 1989 i el 1995. També va presidir el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i el Grup Català de Sociolingüística (1974-1991), a més de ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres.

Va rebre distincions ben merescudes, com la Creu de Sant Jordi (1986), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1995), el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1996), la Medalla al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona (1999), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2003) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2012).

Tot i que els efectes del confinament a causa de la pandèmia han esguerrat molts dels actes dels Anys que coincideixen aquests mesos –el final de l’Any Teresa Pàmies va quedar escapçat, per exemple–, alguns dels actes previstos de l’Any Badia i Margarit s’han pogut adaptar a formats no presencials.

La mostra Badia i Margarit, 100 anys, de la UB, recupera en format virtual el contingut sobre el rectorat de Badia i Margarit que es va exposar fa uns anys a l’edifici de la universitat. Es pot descarregar íntegrament en format de pdf al web Anybadiaimargarit.cat, de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura. Permet conèixer la trajectòria vital de l’homenatjat i el context històric, polític, acadèmic, cultural i lingüístic a les acaballes de la dictadura i els primers anys de la democràcia a Catalunya.

Una de les trobades més importants de l’Any, prevista per al 25 de novembre i, per tant, cal esperar que es pugui desenvolupar sense problemes, és el simposi organitzat per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Antoni M. Badia i Margarit: rellevància acadèmica, inquietud científica i servei a la llengua. La comissió organitzadora està formada per M. Teresa Cabré, Joan Martí i Castell, Josep Moran, Gemma Rigau i Joan Veny, i hi participaran una dotzena d’especialistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor l’actriu Carme Contreras als 87 anys

Barcelona

Jordi Amorós, Carlos Benpar, Teresa Font, Josep Maria López Llaví, Serena Vergano i CineBaix, nous membres de l’Acadèmia

Barcelona

Mor el compositor italià Ennio Morricone

Roma

Satué, de fora cap a dins

barcelona

Ateneu de la Cançó, viable i necessari

BARCELONA
Un tast de...
Ambrosia de Jordi Masó Avançament editorial

Una brevetat que fa virtut

Joan Garriga
MÚSIC

“Vaig començar a tocar en grups pel «blues»”

BARCELONA
Una casa amb fantasmes
Mirador

Una casa amb fantasmes

Amb un suau aroma d’estiu

Barcelona