Cultura

La dansa vol aixecar el vol malgrat les restriccions

Els centres i acadèmies de ball i dansa, que s’han sentit marginades per l’administració, es posen com a objectiu reobrir al juliol, tot i les mesures restrictives i conscients que s’han de readaptar

Si el sector de la cultura creu haver quedat prou marginat en aquesta crisi econòmica i social generalitzada, hi ha una art que es considera encara més afectada. Es tracta de la dansa, que, més enllà dels vídeos gravats en ple confinament vistos per xarxes i telenotícies, pateix una situació molt complicada per portar a terme la seva pràctica, ateses les seves característiques pròpies.

Les escoles de dansa, per exemple, s’han unit, tant en l’àmbit nacional com a l’Estat, per reclamar atenció, atesa la manca de pronunciament governamental explícit abans i ara en el pla de desconfinament. Dinora Valdivia, de Cont-Class Girona, considera, com la majoria del sector, que el problema és que a l’art mai no se’l té en compte en aquest país. “Si no ho fa ni el ministre de Cultura, què vols?” Que la reglamentació l’hagi inclosa en el grup d’acadèmies en general ja resulta prou eloqüent. La normativa, tan exigent com necessària, en el cas de les escoles de dansa i ball només permet als alumnes ballar en espais repartits de 2x2 i amb un màxim de cinc alumnes per aula (10 en propera fase). Per complicar-ho, no es podran fer duos ni coreografies de conjunt i, en cas de desplaçaments, aquests no podran ser pel terra. “Hi ha tantes limitacions i dubtes que no sé com ens ho farem”, reconeix, tot i que té clar que al juliol reobriran els centres amb les mesures exigides i amb l’energia requerida.

El més preocupant, però, com remarca Valdivia, són els alumnes d’alt rendiment que s’estaven preparant per als exàmens i han quedat “penjats” més enllà d’un seguiment en línia, que no és el mateix. “Cal temps i preparació i s’han hagut d’entrenar a casa, en terres de ciment. Als ballarins els passarà com als futbolistes: ara vindran les lesions”, adverteix, afegint -hi que per cada mes parat són dos de recuperació i “això sense comptar els problemes psicològics i anímics”.

Neus Masó, professora de dansa i codirectora del centre de dansa i cos La Central recorda l’impacte que els va suposar el confinament. En ser una escola nova, van haver der readaptar-se ràpidament –“o morir”– oferint classes en línia amb un sistema de tarifa plana. Així, els que feien dansa urbana també han fet contemporània, seguint les sessions de classes gravades. “La gent ha respost molt bé i és una satisfacció, perquè costa molt implicar-te telemàticament i hi hem hagut de dedicar el triple de temps. També per transmetre emocions. Quan acabes les sessions i veus les cares al final de la classe com s’han transformat és màgic!”, diu.

Masó també creu que serà complexe retornar a les classes presencials amb tantes limitacions, perquè la dansa i el ball són disciplines físiques amb contacte. “Serà estrany, imposat i fals. Serà com pretendre, però bé que ens vam adaptar les primeres setmanes. Quan tornem veurem com ho farem per poder transmetre la mateixa intensitat, coartada per l’espai i les imposicions sanitàries requerides. Tampoc pensàvem mai que seria possible fer dansa aèria i bé que ho vam fer.”

Neus i Elena Masó també tenen una companyia de dansa, Impàs , i en aquest àmbit són més pessimistes. Els han posposat els espectacles de carrer a l’hivern o reprogramat per al 2021. “El pitjor és que els programadors no es volen arriscar per por a haver de cancel·lar una altra vegada, i no podem viure així. Ja prou que costa normalment.” Esperen, com tots, que l’anunci de contractar les companyies locals animi a aixecar el vol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 60 anys

barcelona
Un tast de...
‘Històries de Nova York’, d’O. Henry

El regal de Reis

Hi havia una vegada... Morricone

Girona
Crònica

Vida després del tsunami

Girona

Mirabet, Neddermann, Faixedas i El Pot Petit, al nou Som de Mar de Lloret

lloret de mar

‘Diverllibre’: tot el que cal saber sobre Di-versiones

calonge
Mor l’actriu Carme Contreras, als 87 anys

Mor l’actriu Carme Contreras, als 87 anys

BARCELONA

Antivirus i A Prop fan més creatiu l’estiu gironí

girona
Arturo Gaya
MÚSIC

“Seeger és un referent indiscutible”

BARCELONA