Un projecte cultural per a cada institut

L’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) destinarà mig milió d’euros al programa Ciutat Educativa i Cultural als barris aquest any. Va ser una de les iniciatives que va anunciar el comissionat de Cultura Joan Subirats en una segona bateria d’onze propostes de resposta municipal als efectes de la Covid-19. Si Subirats parlava de la iniciativa d’ampliar de 40 a 70 activitats l’any que ve, en realitat, el repte ja estava programat des d’inici de mandat per arribar als 70 projectes que fusionen artistes, equipaments o entitats culturals i instituts de secundària públics de la ciutat per al 2022. De totes maneres, a l’equador del programa es constaten els projectes com a exemples d’èxit i que permeten anar ampliant-los, progressivament.

El programa de més identitat a Barcelona és En residència, que a hores d’ara ha obert període de sol·licitud dels claustres de les escoles (fins al 16 de juny, inclòs) perquè redactin una carta motivacional i proposin quina és la disciplina que volen treballar que serveixi com a element dinamitzador del seu projecte pedagògic. En residència, que prepara la dotzena edició, incrementarà de 21 a 24 els projectes artístics. I a final de mandat, està previst que arribi als 30 artistes; significa, per tant, la joia de la corona, quant a dimensió i connexions (disposen de 17 equips o equipaments que mantenen la connexió durant tot el procés). Carles Giner, responsable d’En residència, aclareix que aquesta vinculació és imprescindible per a edicions com l’actual en què ha calgut improvisar un final fora del centre, amb els alumnes participant-hi des de casa. Afortunadament, cada projecte disposa d’un blog (que va actualitzant el professor del centre) i ha estat relativament fàcil fer el canvi de xip. No sempre l’acció es queda reclosa a l’institut amb una exposició o representació. Sovint, permet el trasllat dels alumnes als diferents equipaments. Per exemple, el treball liderat per l’artista Clara Nubiola a l’IES Salvador Espriu es tancarà amb una exposició al Museu del Disseny la tardor vinent. Els alumnes han estat treballant a l’entorn de la plaça de les Glòries i el confinament ha permès accedir al món més íntim, per mapejar el pis on viuen o fer-se un retrat que els caracteritzi (com es pot veure en algunes de les imatges captades del seu blog ). Des de la primera edició del 2009, s’han realitzat un total de 122 residències en 48 instituts públics de la ciutat de Barcelona, que han implicat 160 docents, 150 artistes i 2.133 joves estudiants d’ESO.

Un altre programa de notable transcendència que es programa als instituts és el Tot dansa, un dels projectes més potents del Mercat de les Flors. Sergi Díaz, responsable del programa Ciutat Educativa i Cultural als barris, aventura que, dels set programes actuals, hi ha el propòsit d’arribar als 14, mirant de vincular-hi també l’Institut del Teatre. També a la Ciutat del Teatre, el Teatre Lliure ha iniciat aquest any Escena pilot. Es tracta de construir una creació col·lectiva d’un espectacle entre alumnes de diferents centres d’educació secundària de Barcelona, liderada per una direcció escènica i un pedagog o pedagoga teatral. S’han estrenat amb la creadora Lali Álvarez i amb l’actriu i dramaturga Gemma Martínez. Avui mateix, a les 16 h, es farà la representació final a través del canal de YouTube del Lliure, en la qual han participat els IES Barri Besòs, Domènech i Montaner i Vila de Gràcia. Escena pilot s’ha desenvolupat, enguany, des de la nova direcció artística de Juan Carlos Martel i ha trobat la complicitat de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB). S’han obert amb tres centres i la intenció és que s’accedeixi a sis instituts el 2021 i fins a nou el 2022. Així com el Lliure participa tant a Escena pilot com a En residència, també el Mercat de les Flors alterna Tot dansa amb En residència. I és que aquest programa és, segurament, també, la proposta de projectes més transversal quant a disciplines: inclou creadors vinculats a tots els llenguatges i pràctiques artístiques, com les arts visuals i plàstiques, el disseny, la creació en arts escèniques (dramatúrgia, dansa, performance, circ), la creació literària, l’experimentació sonora i la creació musical. Es convida a treballar la creació contemporània des de qualsevol dels àmbits curriculars (tecnologia, visual i plàstica, educació física, música, ciències humanes i socials, llengües, matemàtiques, etc.) de forma transversal. També hi ha altres programes que lideren equips especialitzats. És el cas d’A Bao A Qu, que ofereix a hores d’ara a set instituts cinema en curs o fotografia en curs. El grup elabora audiovisuals en format documental o curtmetratge en què es potencia la creació literària (sovint en llengua catalana i que és a cavall de la glossa i el rap). A hores d’ara, aquest projecte es fa en sis instituts i s’està valorant una ampliació de centres per al curs vinent.

Tots els programes compleixen uns paràmetres similars: implicar, des de l’Ajuntament (que finança el projecte, majoritàriament), el claustre de l’institut, l’entitat o equipament cultural i l’artista. Els processos tenen una durada mínima d’un trimestre (pot ser de tot el curs). Es contracta un creador i es valora el seu talent (no tant el seu rol de tallerista); es busca que els docents s’empoderin del projecte, que hi participin de manera activa en constant connexió amb l’artista.

L’Institut de Cultura de Barcelona celebra que aquesta acció (no adreçada a una assignatura, sinó que prova d’eixamplar a una manera de relacionar coneixement diversos) acabi tenint una certa vinculació amb els equipaments públics. Perquè, comenta Sergi Díaz, això els apropa als joves i ells se’n senten part. Per exemple, poder entrar a la col·lecció del Macba per investigar algunes peces in situ trenca la relació convencional d’usuari. Aquell equipament aparentment “distant” demostra que pot ser “molt pròxim a l’estudiant”.