Cultura

L’APUNT

Els finalistes com a símptoma

A tothom li agrada rebre reconeixements. Els Max són uns premis estatals que, més enllà de qui guanya el premi al final, deixen rastre de quins autors tenen les antenes més estirades fora de Catalunya. És el cas de Jordi Casanovas, amb dues nominacions d’obres que no es van produir a Catalunya, per exemple. Però també de l’òpera contemporània Je suis narcissiste, que amb poquíssimes funcions ha aconseguit rebre tres nominacions. I té molt de mèrit. També serveix de termòmetre als centres de producció. El Mercat de les Flors, per exemple, ha donat impuls a Olga Pericet i a Aracaladanza (Play). I el Teatre Lliure és una marca molt venerada, com demostra les variades nominacions. El TNC, en aquest sentit, més jove, encara s’ha de fer valdre. Sigui amb Calderón, o amb Guimerà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més de 60 anys

barcelona
Un tast de...
‘Històries de Nova York’, d’O. Henry

El regal de Reis

Hi havia una vegada... Morricone

Girona
Crònica

Vida després del tsunami

Girona

Mirabet, Neddermann, Faixedas i El Pot Petit, al nou Som de Mar de Lloret

lloret de mar

‘Diverllibre’: tot el que cal saber sobre Di-versiones

calonge
Mor l’actriu Carme Contreras, als 87 anys

Mor l’actriu Carme Contreras, als 87 anys

BARCELONA

Antivirus i A Prop fan més creatiu l’estiu gironí

girona
Arturo Gaya
MÚSIC

“Seeger és un referent indiscutible”

BARCELONA