També té poder

Carlos Zanón (Barcelona, 1966) és poeta, novel·lista, narrador, articulista i l’actual comissari del festival de novel·la BCNegra.

Si s’hagués de definir una de les seves especialitats no seria un gènere literari, seria un estil. És un autor que el lector que l’hagi llegit prèviament pot identificar després de sobrevolar només un grapat de ratlles de (gairebé) qualsevol dels seus textos.

Això podria ser una afirmació enverinada, de doble sentit, així que aclarim que és utilitzada en positiu. És identificable gràcies a la sensibilitat que supura cada adjectiu, al seu subtil sentit de l’humor, als referents musicals, cinematogràfics, literaris, esportius i vivencials que hi acostuma a abocar, a l’habilitat creant imatges d’una poètica perdedora que, potser per aquest motiu, crea empatia amb un sector generacional ampli de lectors, com quan escoltes una vella cançó que t’agradava i et porta en dos acords fins a moments viscuts i les seves sensacions contradictòries. Si són de Zanón, sempre són contradictòries.

Tot i la pandèmia, acaba de sortir Barcelona, publicat per l’editorial Tintablanca dins la col·lecció Libro de viaje, que, a càrrec d’altres autors, ja ha ofert monogràfics sobre ciutats com ara Berlín, Nova York, Madrid, Londres, París i Roma.

L’edició és impecable, amb coberta de tapa dura folrada de tela de fil; veta per fer de punt; i moltes pàgines en blanc perquè els lectors puguin fer anotacions. Vol ser un llibre que convidi el lector a passejar per la ciutat i treure les seves conclusions, emocions, percepcions i anotar-les, formant part, d’aquesta manera, del mateix llibre, participant en la redacció, fent-lo seu.

Mereixen comentari, i lloança, a banda, les delicades, representatives i alhora expressives il·lustracions de Laura Costafreda, d’estil sketching, d’esbós ràpid pres del natural amb carbó i aquarel·la. Escampen glops d’elegància per tot el llibre. També es poden omplir de dibuixos, les pàgines en blanc.

No és un llibre de viatges com els tradicionals, però és un llibre literari amb molta informació –històrica, urbanística, anecdòtica, artística– sobre certs barris de la ciutat que Zanón va recorrent acompanyat dels seus records. Tres amics i autors li fan de Cicerone improvisat. S’eleva amb Ada Castells fins a Sant Gervasi, la zona alta de la ciutat, i descendeix amb Toni Iturbe fins a les anècdotes de fam i sal de la Barceloneta. Entremig, passeja en moto pel Poble-sec amb Lluís Llort, “fent un remake maldestre de Vacances a Roma”.

No oblida icones que el turisme ha pres als ciutadans, com les Rambles, el Gòtic, la Barcelona de Gaudí i, també, la del seu admirat Joan Marsé, la de Pepe Carvalho, i barris com Horta-Guinardó... Tot trufat de referents personals i altres de més enciclopèdics. I tot amb l’estil Zanón, fill de mil llets i mil cops, poderós, com la ciutat. No cal que campanyes de l’Ajuntament ens recordin a ritme de rumba que Barcelona té poder, si cal que ens ho diguin, que siguin veus com les de Zanón.