Mentides i Moby Dick
Sandra Comas debuta en novel·la amb ‘Encara som nosaltres’, en què mostra els límits de l’engany social a través de la relació de dos amics al llarg dels anys
“Tant l’Àngel com el Pol estan en un moment complicat i viuen autoenganyats”, afirma Comas
Fins a quin punt tenim dret a maquillar el que som, de cara als altres? Quines conseqüències pot tenir mentir sobre els nostres èxits o fracassos? Podem enganyar un desconegut, però què passa si ho fem amb amics i familiars? Són algunes de les qüestions que planteja Sandra Comas a la seva engrescadora novel·la de debut, Encara som nosaltres (La Campana).
Llicenciada en comunicació audiovisual i màster en creació literària per la UPF, Sandra Comas ha estat guionista i ajudant de producció audiovisual i treballa en una distribuïdora de cinema. Abans d’aquesta novel·la va publicar Eixam. Vuit contes per a vuit veus (Voliana Edicions, 2016).
L’Àngel i el Pol són amics des de petits. El Pol és germà de l’Agnès, i tots dos són fills de la Lisa, que desapareixerà i provocarà un terrabastall emocional. Anys després, el Pol, que viu a Nova York i està relacionat amb el món de l’art, torna uns dies a Barcelona i demana a l’Àngel d’anar a casa seva. El retrobament obre ferides, destapa vells secrets i noves mentides. Aquesta seria una sinopsi de la trama, afegint l’empremta de Moby Dick –l’esperit de Melville és present, fins al punt que la novel·la es titulava Digueu-me Ismael–, una localitat amb connotacions mítiques, Mkokotoni, i tot d’espais, referents i escenes quotidianes amb un seguit de personatges amb què l’autora trena la narració.
Comas és de la mena d’autors que improvisen i permeten que la història i els personatges creixin amb llibertat. La primera idea parteix d’una anècdota. “Una amiga, parlant amb un taxista, li va donar una visió de la seva vida una mica millorada, fins i tot inventant-se alguna cosa. Quan m’ho va explicar, em va semblar una bona anècdota i vaig començar a treballar en el personatge de l’Àngel”, explica l’autora.
El Pol no tenia un paper protagonista, era un secundari a qui l’Àngel havia enredat. Però a mesura que treballava en la novel·la, Comas “necessitava donar més entitat al personatge del Pol i, sobretot, que fos important en la vida de l’Àngel, perquè d’aquesta manera la seva mentida tindria més transcendència”.
“La infància és una etapa important per als protagonistes, una etapa de felicitat marcada per la desaparició de la Lisa. Però quan es retroben en l’actualitat tots dos viuen autoenganyats, estan en un moment complicat i són igual d’incapaços de redreçar-la”, detalla. Hi apareixen molts més personatges, un dels destacats és l’Agnès, germana del Pol. “Suposo que podríem dir que és una obra de relacions: d’amistat, sobretot, però també sentimentals i paternofilials.”
Sandra Comas es documenta a mesura que l’obra li ho demana, però aleshores busca el detall, com demostra a tots els espais reals que hi apareixen. “Molts capítols de la novel·la gairebé podrien ser seqüències o, fins i tot, escenes. Per això les localitzacions són importants per a mi, necessito saber on passen les coses. Si un personatge entra en un bar vull saber com és el bar, quina música hi sona, què demana per beure; si s’asseu al costat de la finestra, vull veure què passa al carrer, quin temps fa. M’ajuden a definir l’estat d’ànim del personatge i m’estalvien posar paraules a uns sentiments o a unes emocions que crec que es poden mostrar més que no pas descriure o detallar.” I ben fet que fa, perquè estimula la lectura.
