Música

31 FAM

GRUP SABADELLENC DE‘TRAP’ (EN CATALÀ) I ALTRES MÚSIQUES URBANES

“Cal que ens adonem que el ‘reggaeton’ és la nova música pop”

Són un dels grans fenòmens juvenils del país. Tenen nou disc (‘Valhalla’) i, a la tardor, actuaran a Mataró, Manresa, Barcelona i Salt en el marc del Curtcircuit

En un capítol de Les de l’hoquei, sèrie de TV3, a l’Emma la conviden a un concert de 31 FAM i la seva reacció és com si, a algú de la generació dels seus pares, li haguessin pagat una entrada per veure Bruce Springsteen a primera fila. El grup de trap –i altres músiques urbanes– de Sabadell, integrat per sis nois d’entre 18 i 19 anys, fa dos anys que ho estan petant, com se’n diu ara, i han demostrat, en cançons com Valentina i Ferran Adrià, amb milions de reproduccions en plataformes de streaming i xarxes socials, que cantar trap, reggaeton o dancehall en català (també ho fan en castellà) ha deixat ja de ser una raresa. Parlem amb dos dels seus membres: Bandam (Ferran Vilalta) i Kolekay (Àlex Gil).

Un grup amb un ressò com el seu pot dedicar-se ja exclusivament a la música?
(K) Jo sí, soc productor, però al grup n’hi ha un que estudia comunicació audiovisual, un altre que fa direcció hotelera, un que és mecànic en un taller de bicicletes... El que hem viscut els últims dos anys ens ha vingut molt de cop, però és el que volíem i no ens queixem. Suposo que a tot artista li agradaria dedicar-se al que fa a temps complet.
Com es van conèixer?
(B) La majoria, a l’Escola Pia de Sabadell. I a les places, al carrer. (K) Som sis xavals de la mateixa generació, però cal dir també que som molt diferents. Tots tenim la nostra manera de ser i crear i, per això, en el grup, tothom canta sobre el que li dona la gana amb l’idioma que li dona la gana, que és una de les nostres essències.
Fer-ho en català, per desgràcia, era poc habitual, fins fa no gaire, en estils musicals com els que practiqueu.
(K) Ens surt així, no crec que hi hagi gaire cosa més a explicar. Uns ens hem criat en català, d’altres en castellà, n’hi ha un, fins i tot, que ho ha fet en anglès perquè la seva mare és d’Escòcia i ara estudia als Estats Units... Al grup, per tant, cadascú canta com li és més còmode. Si no ho féssim així, no seria gens natural.
El català que s’utilitza en el ‘trap’ podria fer posar a un filòleg les mans al cap.
(B) Cada generació té la seva jerga i és absurd esperar que un grup de trap parli el català com el parla, per exemple, un polític o el president. Cantem tal com parlem.
No canten sobre els grans tòpics del ‘trap’, com ara la luxúria o el poder.
(B) Som incapaços de parlar de coses que no hem viscut. És així de simple. Jo soc del centre i he fet carrer, sí, però no puc amagar que més o menys sempre he viscut bé. (K) La música urbana, a més, no té per què ser tota sobre putes i armes. El que la defineix, bàsicament, és que és una música que ve del carrer. I, evidentment, pots haver crescut al carrer i no haver passat mai droga. Hi ha molta gent, en aquest món, però, volent aparentar allò que no són i que, aleshores, els sents en entrevistes i penses: “Mare meva, quin palomo...”
Com s’expliquen la seva connexió amb gent tan jove?
(K) Es fa difícil dir. Nosaltres ens inspirem de ple en la nostra vida i la nostra manera de pensar, la qual cosa pot fer que gent de la nostra edat, inclús més jove, s’hi senti identificada. (B) I perquè nosaltres també en som, de joves! Cal tenir en compte, a més, que hi ha molts joves que, per timidesa o el que sigui, es guarden dins seu uns sentiments i unes emocions que, després, poden sentir en boca dels grups que els agraden. Jo, de petit, que era molt callat, quan tenia un problema em posava una base de rap i començava a escriure i omplir de lletres el meu mòbil. El rap, per a molts joves, és fonamental per obrir-se i no quedar-se les coses dins. I, com a societat, no ens adonem d’aquesta importància.
Hi ha un gran desconeixement, encara, pel que fa les músiques urbanes?
(K) Cal que ens adonem que el reggaeton és la nova música pop. Les generacions de l’any de la catapum es resisteixen a adonar-se’n, encara, però, els agradi o no, és així.
A Sabadell sempre ha existit un planter ben ufanós, pel que fa les músiques urbanes...
(K) Sí, i cada vegada hi ha més gent. Flashy Ice Cream, Santa Salut... S’està generant una escena molt potent. Amb alguns d’ells compartim estudi i creem junts. Cada vegada col·laborem més entre nosaltres i estem més units.
Al març van publicar una segona ‘mixtape’: ‘Valhalla’.
(K) Hi ha un canvi. És més fosc i agressiu, i les cançons són més traperes. És un disc molt més nostre i amb el qual crec que podem guanyar més públic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona