Cultura

Història

Vilauba, inesgotable

En les excavacions d’aquest any a la vil·la romana s’ha localitzat abundant material de les èpoques tardoromana i visigòtica

El jaciment de la vil·la romana de Vilauba, que comprèn des del segle II aC fins al VIII de la nostra era, no para de donar alegries als arqueòlegs. En la campanya d’excavacions d’aquest any, que acaba de finalitzar, s’han desenterrat un gran nombre de materials que, tot i estar pendents d’un estudi a fons, ja permeten saber molt més sobre la vida a l’època tardoromana i visigòtica (del segle IV al VI) en aquest complex rural. Excavant a l’interior d’un pou descobert estius enrere, situat en un pati, hi han trobat des de ceràmica fins a pinyols de diferents fruits, passant per fragments de fustes (d’una roda de carro, d’una pala de forner, d’una mà de morter, una pinta sencera...), una sabata de cuir pràcticament completa, cagallons de bestiar... Pere Castanyer i Quim Tremoleda, els directors de la recerca, estan convençuts que els materials que van anar-hi a parar són un valuós punt de partida per a estudis especialitzats.

Fora de la zona edificada de la vil·la, en un cràter d’uns 20 metres de diàmetre que devien obrir al segle II de la nostra era per obtenir-ne argila (destinada probablement a unes obres de reforma dels edificis), hi han localitzat centenars de fragments d’ossos de bòvids. Els científics ho interpreten com la confirmació que Vilauba era una explotació ramadera potent, probablement subministradora de carn a les grans urbs de més a la vora, com eren Empòrion i Gerunda. També hi han extret moltes restes ceràmiques (plats i gots, alguns amb la inscripció del nom dels seus propietaris) i metàl·liques.

Les excavacions d’aquesta campanya (la 43a consecutiva) van començar al març i, després de l’aturada obligada per la pandèmia, s’han desenvolupat en el darrer mes, a càrrec de tres equips d’arqueòlegs, centrats respectivament en el pou, el cràter i el processament de materials (una feina que es duia a terme al jaciment de la Draga, a Banyoles).

Els resultats es van presentar ahir, en una visita a la quan van assistir, entre altres, els alcaldes de Camós, Porqueres i Banyoles i la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals, que són les institucions copropietàries del recinte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ENRIC CALPENA
Periodista i historiador. Publica "El primer capità"

“A Gamper li encantarien Messi i el Camp Nou”

girona
Miquel Esteve
Novel·lista

“Rimbaud em té fascinat”

Barcelona
Un tast de...
‘L’aventura dels Vallbona i els inventors del futbol’, de Roberto Santiago

Comença l’aventura

Un festival viu

peralada
Crònica

Entre riures i passions

S. Feliu Guíxols
Crònica

Un duet més enllà dels límits

Kavafis dins l’univers de Poe

Girona

Els treballadors de La Pedrera, en vaga

Barcelona
patrimoni

Desencallen les obres de la plaça de la catedral de Tortosa