Cultura

Retorn als orígens

Notre-Dame es reconstruirà de manera idèntica a com era abans de l’incendi

Notre-Dame no es toca. La catedral de París serà reconstruïda de manera pràcticament idèntica després del gegantesc incendi l’abril de l’any passat. Així ho va decidir, dijous, la Commission Nationale du Patrimoine et de l’Architecture francesa, una elecció que té el suport d’Emmanuel Macron, que tenia l’última paraula sobre el futur del temple medieval.

L’agulla del creuer, derruïda a causa del foc, serà refeta seguint el model d’Eugène Viollet-le-Duc del 1864. Aquesta decisió suposa fer marxa enrere respecte a la voluntat del jove president de reconstruir la catedral amb un estil contemporani.

El 17 d’abril, menys de 48 hores després del sinistre, Macron assegurava que volia introduir un “gest arquitectònic” modern en la nova agulla del creuer. Prestigiosos arquitectes, com ara Norman Foster i Jean-Michel Wilmotte, van defensar aquesta aposta, que convertia la reconstrucció de Notre-Dame en una de les vitrines de l’arquitectura contemporània. El govern francès va anunciar que convocaria un concurs internacional. I les propostes no es van fer esperar, algunes de força agosarades: una agulla i una coberta de vidre –s’imaginava Foster–, substituir-la per una escultura d’unes flames que immortalitzés el drama o bé treure l’agulla i construir al sostre una terrassa plena de vegetació.

Defensors del patrimoni

Abans que es produís una discussió fecunda entre els modernitzadors i els partidaris d’una reconstrucció fidedigna, els defensors del patrimoni ja van posar el crit al cel. L’historiador Jean-Michel Leniaud, un dels grans especialistes en Viollet-le-Duc, va impulsar una petició que van firmar més de 1.000 conservadors, historiadors i arquitectes. Demanaven al president que tingués “sentit de la responsabilitat” i que no s’atrevís a tocar Notre-Dame. La majoria de francesos també apostaven per una restauració idèntica, segons els sondejos.

A més de la pressió de l’opinió pública, també s’ha abandonat la idea d’una reconstrucció moderna per guanyar temps. Contaminació pel plom, mal temps, el confinament pel coronavirus... Els imprevistos han estat nombrosos l’últim any i les obres han acumulat un retard considerable. De fet, els operaris encara no han pogut desmuntar la bastida on va començar l’incendi. El fet que es renunciï a dissenyar una nova agulla agilitzarà unes obres que haurien d’estar enllestides l’any 2024, segons el termini fixat per Macron.

Reobertura en cinc anys

“D’aquí a cinc anys, la catedral potser podrà obrir les portes al públic i els fidels, però les obres continuaran”, va indicar l’arquitecta Marie-Amélie Tek en una entrevista al diari conservador Le Figaro, en què es felicitava de l’aposta per una reconstrucció idèntica: “Una decisió humil i pertinent en benefici d’una obra mestra col·lectiva, d’un art total modelat pel geni i les mans anònimes dels artesans de l’edat mitjana.” A més de l’agulla, l’armadura de la coberta, del segle XIII, també es recrearà de manera fidedigna amb fusta de roure i tècniques de construcció medievals. Finalment, el concurs internacional d’arquitectes quedarà limitat a una reorganització de l’esplanada de l’església. Una zona menys intocable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una fantasia molt real

girona

Ni ‘groupies’, ni fans, ni coristes

girona
la crònica

La ‘rasmia’ i el diàleg

Un tast de...
‘Vacances aragoneses’, de Teresa Pàmies Avançament editorial

La dèria per la muntanya

Cruïlla col·laborativa

Barcelona

Capvespres al Museu de la Mediterrània

torroella de montgrí

La guitarrista gironina Meritxell Pubill dedica el seu segon disc al barroc

girona

Núria Graham obre el 6è Barretina de Rupià

rupià

Villaronga, en el mar de Baricco

Barcelona