Oda a l’amor propi

En la situació actual, concerts com el de la Suu són d’agrair. Un auditori “ple” (a un terç de la seva capacitat) es va abocar al que per a molts era el nostre primer concert d’ençà del confinament, incloent-hi la Suu, que, després d’estar “cansada de cantar-li a una pantalla durant mesos”, venia a Girona amb més ganes que mai a presentar el seu segon àlbum: Ventura. Una presentació que estava en espera des de l’abril però que finalment va arribar divendres en el marc del festival Strenes.

Si d’entrada el fet d’haver d’estar separats entre els espectadors podia semblar estrany, l’inici punyent del concert amb Si no saltas, tot i no poder saltar, ens va fer oblidar el moment d’excepcionalitat que vivim, fent-nos recordar la importància de la música en directe. Ràpidament, vam poder veure el salt musical que comporta Ventura. I, si bé les cançons del seu primer disc van ser molt presents durant el concert, va quedar clar que, amb Ventura, Suu vol deixar enrere el so de festa major tan característic a Natural. Un nou àlbum, ara bé, en què també ha deixat el català enrere, gairebé.

Tot i les circumstàncies, Suu va connectar ràpidament amb un públic amagat rere una mascareta. La seva honestedat, senzillesa i genuïnitat en les paraules, la van apropar a un públic que, de ben segur, es veia reflectit en les seves lletres. Unes lletres que, si bé poden semblar simples, estan plenes de significat.

Les reflexions del primer disc segueixen molt presents al nou àlbum: un crit a l’amor propi, a entendre que som suficients tal com som. Consignes que van de bracet de missatges feministes i d’empoderament, tota una invitació a estimar-nos més i millor.

La música creix amb l’artista, sobretot en el seu cas, amb 20 anys acabats de fer. Els canvis són constants i així ens ho va transmetre amb un pas cap a una nova sonoritat i forma d’entendre la vida. Suu segueix fidel a l’espontaneïtat que l’ha acompanyat des del primer dia, però s’ha allunyat positivament de la noia que cantava Lligar no és lo teu. Una Suu, doncs, més madura i no només musicalment.