Cultura alçada

Els museus no han sortit indemnes de la política de restriccions escabellades en el sector cultural amb missatges ambigus que l’associen a probables fonts de contagi de la Covid-19. Tot i que, a diferència dels cinemes, els teatres i les sales de concerts, tenen un permís clar per continuar oberts, s’han vist forçats a cancel·lar activitats (estan en espera de noves instruccions per poder-ne salvar algunes). I, el que potser és encara més dolorós, han notat una davallada de públic des de finals de la setmana passada vinculada, sense cap mena de dubte, a l’espiral de pànic. Un públic que havien anat recuperant a poc a poc des de la represa, per a la qual es van preparar amb convicció, aplicant totes les normatives de seguretat.

Al CCCB, per exemple, ja estaven pràcticament en xifres prepandèmiques. La seva directora, Judit Carrera, va a l’arrel de les polèmiques decisions que s’han pres aquests dies, que tan abatudes ha deixat les gents de la cultura. “La qüestió és quina importància donem a la cultura i en quina societat volem viure”, sosté Carrera, que reivindica la capacitat que ha tingut el conjunt del sector per “reinventar-se” amb les noves condicions que ha imposat el coronavirus, amb el qual, avisa, “hem d’aprendre a conviure durant un temps que potser serà llarg”. I la cultura, defensa, ofereix eines individuals i socials per gestionar una situació tan complexa. “La cultura és el lloc on compartir les nostres inseguretats, celebrar el fet de viure junts i sentir-nos menys sols”, raona.

Pepe Serra, director del MNAC, estira el mateix fil argumental. “Relegar la cultura en aquests moments és jugar amb foc. D’entrada, perquè ens podem carregar un teixit, el cultural, endèmicament fràgil. Però és que també hem de pensar com s’aguantarà aquest país. Volem un país gris que només treballa i dorm? La salut mental i espiritual de la societat és la més amenaçada. Políticament, haurien de ser indiscutibles les funcions de la cultura, i més ara. És frustrant, i molt injust, aquest menysteniment”, subratlla Serra, més tranquil, si bé no del tot pel que encara pugui passar, des que s’ha fet enrere la suspensió del festival Grec, que aquesta setmana té presència al MNAC (així com al CCCB).

“No es pot confrontar cultura i sanitat. No són una oposició. Van juntes. La cultura és salut i és benestar: ens ajudarà a viure millor en aquesta època tan difícil”, exclama Marko Daniel, director de la Fundació Miró, commogut per la reacció del món de la cultura per imposar-se a l’embat de prohibicions tan contradictòries. “M’ha reconfortat veure els treballadors de la cultura defensar-se amb tanta emoció. I, en part, han tingut èxit”, rebla.

“Si hi ha un sector que s’ha preparat molt bé i que té una especial cura pels seus usuaris és el cultural. Als llocs de la cultura, la gent té una actitud civilitzada i conscienciada. Per tant, el missatge hauria de ser en sentit positiu, no negatiu: la cultura és un exemple del que sí que es pot fer, no del que no es pot fer. La cultura és una referència per a les nostres vides quotidianes”, conclou Ferran Barenblit, director del Macba.