Els abismes socials de l’Argentina

Fart que li entrin a robar al seu luxós totterreny, un home amb diners de Buenos Aires idea una trampa per atrapar el lladre dins del 4x4 i castigar-lo. Aquesta premissa argumental pot entrar als paràmetres del gènere fantàstic –de fet, es va presentar al Festival de Sitges–, però no ho veuen així a l’Argentina. Ho explicava justament a Sitges el seu director, Mariano Cohn: “No és que les coses estiguin tan malament, però que un home prengui una decisió així és un cas real que va tenir lloc. No va arribar als extrems de la pel·lícula, però va fer una trampa per atrapar qualsevol lladre que intentés robar-lo. Va passar a la província de Còrdova.”

Codirector amb Gastón Duprat de l’excel·lent Ciudadano ilustre, Mariano Cohn canvia de registre (amb Duprat ara només com a guionista) en aquesta incursió en el gènere del thriller. L’actor Peter Lanzani interpreta el lladre atrapat, gairebé l’únic protagonista d’aquesta pel·lícula, que ha tingut la producció catalana de Mediapro.

La pel·lícula transcorre dins del 4x4 luxós que li dona títol, però va més enllà: “A diferència d’altres pel·lícules de gent tancada, volíem que el personatge estigués atrapat, però en contacte amb la realitat, que pogués observar-la des de dins del vehicle –explica el director a El Punt Avui–. Fins i tot hi ha moments en què està més segur a dins que a fora.” Mariano Cohn creu que la pel·lícula “retrata aquesta nova realitat de gent que recull escombraries, un sensesostre amb un carretó que porta una televisió de plasma de 85 polzades... Aquest tipus de dicotomies estan a la vista a la societat argentina. És més fàcil no fer res, o mirar cap a un altre costat. És una pel·lícula que incomoda, que intenta provocar un debat. No hi ha cap pel·lícula argentina que hagi tocat el tema de la inseguretat en els últims deu o quinze anys, i com aquest problema afecta la vida de tothom, dels lladres, dels pobres i els rics”Escriure i dirigir una pel·lícula que transcorre gairebé totalment dins d’un cotxe “va ser un desafiament important, és d’una gran complexitat tècnica”. “Això ens va obligar a tenir-la molt meditada, planejada. La vam rodar cronològicament en un estudi, el carrer és un decorat.”.