Cultura

Crònica

Entre riures i passions

Pablo López va agafar tothom per sorpresa cantant un trosset de ‘Que tinguem sort’ per obrir Porta Ferrada

Diumenge, Pablo López va inaugurar la 58a edició del Festival de la Porta Ferrada , una edició molt especial, ja que a causa de la situació actual s’ha traslladat al Guíxols Arena. I, si bé ja no té l’encant natural de l’Espai Port a la vora del mar, la nova seu ofereix una amplitud que s’agraeix, no només pel que fa a la seguretat –amb uns controls impecables–, sinó també perquè ja no es formen les aglomeracions d’altres anys al village.

Pablo López va agafar tothom per sorpresa cantant un trosset de Que tinguem sort per estrenar el Porta Ferrada, abans d’iniciar el concert amb Debería. Últimament, molts artistes opten per un format més acústic, tenint en compte la reducció d’aforament i de pressupost, així com el fet que el públic està assegut. Un format que posa a prova les capacitats de tot artista que no té una banda que el reforci. Un concert a piano i veu, a priori, podria semblar una aposta arriscada per a un festival, però des de l’inici la seva veu i la seva força es van apoderar del Guíxols Arena i, mentre colpejava el piano, Pablo López va demostrar que no necessita anar acompanyat. Al fons, un muntatge de llums acabava de vestir l’escenari, tot i que no acabés d’anar en sintonia amb la vetllada. En directe, les seves cançons muten amb la introducció de matisos i variacions que defugen el pop i aporten més profunditat.

Des del principi, el públic va estar completament entregat i el va acompanyar en tot moment, de manera que el concert esdevenia un constant anar i venir entre els espectadors i un Pablo López a qui es va veure molt còmode durant tota l’actuació, com si fos al menjador de casa seva. De tant en tant, aturava les cançons per fer un petit comentari, una broma o alguna reflexió. De serietat, poca, però molta passió i dedicació a les seves cançons. López va anar saltant d’un costat a l’altre, de bromista distès sense pèls a la llengua a cantautor apassionat i profund. No hi van faltar bromes. Per exemple, dirigides al públic que no havia pagat entrada, i és que al costat del Guíxols Arena les terrasses dels veïns tenen vistes directes a l’escenari.

Va ser un concert que va donar per a molt: dues hores d’històries, virtuosisme i sensibilitat embolcallades amb un humor i una improvisació constants. López es va mostrar molt feliç i agraït, però sobretot molt generós amb el públic. Tot i així, després de Tu enemigo es va aixecar i va marxar sense dir res, cosa que va deixar molts espectadors confosos tot i ser la nova manera que té d’acabar els concerts. Un final sorprenent que d’alguna manera va mig trencar la màgia creada durant tota la nit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els Premis d’Arquitectura trien 22 finalistes

girona

Un ‘Woody’ melancòlic

Sant sebastià
Crònica

El factor humà de l’art

La bondat entesa com a mesura ètica

Girona
Crítica
cinema

Un estat d’ànim fràgil

llibres

Neix l’aplec literari Bellcaire Lletraferit

La cultura és tossuda i sanadora
L’APUNT

La cultura és tossuda i sanadora

girona

La Nit de Poetes visita el Canigó

Els Museus Dalí obriran fins a l’1 de novembre
Art

Els Museus Dalí obriran fins a l’1 de novembre