Cultura

Ni ‘groupies’, ni fans, ni coristes

Cada vegada apareixen més llibres que deixen molt clara la importància de la dona en la música popular

En els últims anys s’està corregint àmpliament el dèficit històric de llibres sobre el rock –i altres músiques sorgides de la rica tradició afroamericana, inclòs el jazz– que patia fins ara el món editorial espanyol, també pel que fa a biografies, autobiografies i assajos diversos centrats en les dones, com a grans protagonistes, no com a groupies –les cortesanes del rock–, fans o coristes “a vint passos de la fama” o sempre a l’ombra de les estrelles masculines.

Tot un clàssic, com la seva autora, són les memòries de Billie Holiday, Lady sings the blues, coescrites amb l’escriptor, músic i activista William Francis Dufty i publicades el 1956, només tres anys abans de la mort de Billie, amb només 44 anys. La versió de Billie sobre la seva vida tortuosa, publicada aquí per Tusquets, es pot completar amb la biografia coral Con Billie Holiday, de Julia Blackburn ( Libros del Kultrum ). Aquesta editorial, que defineix la seva línia com “pura arqueologia per a lectors audiòfils”, també ha publicat Víctima de mi hechizo. Memorias de Nina Simone, que Eunice K. Waymon –el nom baptismal de Nina– va publicar el 1991, per deixar constància de tants anys de música i activisme.

Digna hereva de Billie i Nina, encara que blanca, Janis Joplin va compartir amb elles el geni i la desventura, en una vida curta i molt intensa que Holly George-Warren relata a Janis Joplin. La biografía definitiva de la legendaria reina del rock, publicada també per Libros Cúpula.

Patti Smith, poeta abans que cantant, ha deixat testimonis en primera persona de gran altura literària en diversos llibres, com ara Éramos unos niños i el recent L’any del mico (Club Editor). També han escrit els seus records artistes com ara Chrissie Hynde, de The Pretenders, i Viv Albertine, pionera del punk anglès amb The Slits i autora de Ropa música chicos (Anagrama), una lectura que es pot ampliar amb La venganza de las punks (Contra) de Vivien Goldman, i canviant d’estil, Mujeres, rock y heavy metal. ¿Quién dijo sexo débil? (Milenio), d’Iván Allué.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dos tigres i un gatet
Crítica
música

Dos tigres i un gatet

Retorn a Joan Solà

barcelona
Crònica
música

‘Màtria’, un refugi a Vic

Vic
Jaume Roures
Productor audiovisual

“Al final tot consisteix a no posar-se límits”

sant sebastià

A Dark Reborn: el ‘metal’ gironí entre la foscor i la llum

girona

Cadaqués premia Biel Mesquida i Vicenç Altaió

cadaqués

Noves lluites de poder a Kingsbridge

Girona

Els Premis d’Arquitectura trien 22 finalistes

girona

Un ‘Woody’ melancòlic

Sant sebastià