Cultura

Crònica

música

Essència domèstica

La connexió amb els espectadors podria fer pensar que fa molts anys que estan junts, però només són sis mesos

“La següent cançó requereix una tapa d’olla”, va dir en Klaus per introduir Te lo digo, Jimmy. Frases com aquesta descriuen la singularitat dels Stay Homas, i és que si bé ja no estan confinats a la Homa (el pis de l’Eixample) i el públic ja no s’ha de limitar a veure’ls a través d’una pantalla, han volgut mantenir l’essència d’aquell àtic que els ha vist créixer tan ràpidament. Amb plantes, cadires de fusta, estris de cuina i la famosa palangana van obrir les portes de la seva terrassa.

Per a molts, era el concert més esperat d’ençà que es va acabar el confinament. Quan un grup fa, literalment, el seu tercer concert no acostuma a exhaurir les entrades, ni actua a un festival com Porta Ferrada , on ells van tocar dimecres, però Stay Homas no són per res del món un grup convencional. En qüestió de mesos, ja tenen una trentena de cançons d’estils molt diversos: samba, rumba, reggae, bossa nova, bolero… Podria semblar impensable passar del trap al son cubà, però així són els Stay Homas. A més, a gairebé totes les seves cançons trobem col·laboracions amb tot tipus d’artistes, fet que suposa un repte a l’hora de portar-les al directe, però Stay Homas ha sabut adaptar-se al canvi de format cantant-les ells o fent sonar les col·laboracions des del mòbil, tal com feien a la terrassa de casa seva.

Sembla mentida que el que va començar amb un simple vídeo compartit per les seves mares els hagi portat a pantalles i escenaris d’arreu del món. “Qui ens hagi escoltat des del principi... que no són 15 anys, sinó mig any”, deia Klaus, fent-nos recordar que són un grup des de fa molt poc, tot i que un pugui tenir la sensació que ja ens acompanyen de fa més temps. I és que la connexió amb els espectadors podria semblar d’aquelles forjades amb els anys, però ells n’han tingut prou amb qüestió de mesos. Un públic alçat, que va ballar i cantar a ple pulmó gairebé totes les cançons, va ser la millor prova de la màgia dels Stay Homas.

El final del concert va ser molt dolç, i és que en tornar a l’escenari mentre el públic cridava “no n’hi ha prou” (tot i haver tocat 20 cançons) van acabar el concert amb Gotta be patient, Another love song, Bright side i Let it out, tancant amb molta energia i positivisme una vetllada carregada d’emocions al Guíxols Arena. Esperem que no siguin un fenomen passatger, ara que ja s’ha acabat el confinament, i que continuïn omplint festivals, com ja ho han fet al Grec i a Porta Ferrada i tornaran a fer-ho diumenge a la Ciutadella de Roses, a Sons del Món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mutis ‘discret’ de Bonnín

BARCELONA

L’afecte matern que salva el món

Sant Sebastià

El Liceu reobre amb àries d’“esperança”

Barcelona
Música

‘Sign O’The Times’, de Prince, amb 63 temes inèdits

patrimoni

Convoquen vaga indefinida a la Sagrada Família

cinema

‘Las niñas’ rep el premi del jurat a Brussel·les

Tresor medieval

Arbúcies

A Tempo ‘vs.’ incertesa

BARCELONA

Mor el director teatral i actor Hermann Bonnín als 84 anys

Barcelona