Cultura

Crítica

música

Talent i amplitud de mires

La jove cantant barcelonina Aiala va presentar dijous el seu primer disc, Nothing less than art (New Beats-Kasba Music, 2019) al festival Tempo de Girona, en un ambient de gran terrassa estiuenca a l’aire lliure. La música d’Aiala és ideal en aquest context: hereva de la millor tradició de la black music i atenta a l’actualitat del R&B i altres negrituds urbanes, Aiala ofereix un còctel rítmic càlid i proper, amb veu de diva, sense comportar-se com a tal. Ben envoltada per una petita gran banda –Celia del Barco, teclats i veus; Macià Amorós, bateria i seqüències, i Pol Sistach, guitarra–, Aiala va aprofitar bé el temps: va interpretar tots els temes de l’àlbum i un nou single publicat fa poc, Take a deep breath , més quatre versions que mostren la seva amplitud de mires: When doves cry, de Prince; Mother’s daughter, de Miley Cyrus; Moonage Daydream, de Bowie –citant pel mig Hotel California dels Eagles– i Juice, de Lizzo. De talent i inquietud artística en té de sobres per desenvolupar una llarga i prometedora carrera.

Aiala
Festival Tempo, Girona, 6 d’agost


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

‘Succession’ es confirma com el relleu de ‘Joc de trons’ als Emmy

Los Ángeles
Mirador

Viure com a Crist de Pasolini

Lluís Llort
Novel·lista

“Ens creiem una raça superior i fem fàstic”

Barcelona
Els Amics de les Arts
GRUP DE MÚSICA

“L’última capa d’una cançó la posa l’oient”

BARCELONA

L’ídol de Depp

sant Sebastià

De gires i rebaixes

BARCELONA
MÚSICA

El Liceu obre temporada al monestir de Montserrat

Arrenca un Sismògraf més íntim, però igual d’agosarat

OLOT
Crit desesperant
Mirador

Crit desesperant