Cultura

Crítica

música

Talent i amplitud de mires

La jove cantant barcelonina Aiala va presentar dijous el seu primer disc, Nothing less than art (New Beats-Kasba Music, 2019) al festival Tempo de Girona, en un ambient de gran terrassa estiuenca a l’aire lliure. La música d’Aiala és ideal en aquest context: hereva de la millor tradició de la black music i atenta a l’actualitat del R&B i altres negrituds urbanes, Aiala ofereix un còctel rítmic càlid i proper, amb veu de diva, sense comportar-se com a tal. Ben envoltada per una petita gran banda –Celia del Barco, teclats i veus; Macià Amorós, bateria i seqüències, i Pol Sistach, guitarra–, Aiala va aprofitar bé el temps: va interpretar tots els temes de l’àlbum i un nou single publicat fa poc, Take a deep breath , més quatre versions que mostren la seva amplitud de mires: When doves cry, de Prince; Mother’s daughter, de Miley Cyrus; Moonage Daydream, de Bowie –citant pel mig Hotel California dels Eagles– i Juice, de Lizzo. De talent i inquietud artística en té de sobres per desenvolupar una llarga i prometedora carrera.

Aiala
Festival Tempo, Girona, 6 d’agost


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Coronavirus

Suspès el concert de Manel a les Festes de la Tardor de Lleida per un positiu de Covid-19 a l’entorn de la banda

Lleida

Tarragona viu un moment històric amb el ball de l’àliga i el lleó a la catedral

tarragona

La història és un vendaval

Girona
La crònica

Final d’etapa

Girona

Els 850.000 oblidats

BARCELONA

Dillon, seduït pel so cubà

Sant Sebastià
ALBERT VILLARÓ
Escriptor. Publica "La companyia nòrdica" (Columna)

“L’escriptura ha de ser un procés de descobriment”

Girona

La cultura ja és essencial, ara ja només falta el 2% del pressupost

cinema

Najwa Nimri, Oriol Tarragó i Paco Plaza, guardonats