Cultura

Doris, entre l’amor i l’anarquia

La memorialista i professora d’alemany de la UAB Doris Ensinger ens va deixar ahir a l’edat de 76 anys a l’hospital de Sant Pau de Barcelona, víctima d’una malaltia renal. Infatigable en els seus projectes i ànima del seu company, Luis Andrés Edo, durant els trenta anys que van conviure fins a la mort del dirigent llibertari, Doris ha estat un referent per l’esperit àcrata insubornable que la caracteritzava en l’afinitat per les causes perdudes. En el seu llibre autobiogràfic Amor y anarquía, publicat per Icària, Ensinger s’autoretratava mentre oferia una imatge fidel dels que havia representat per a molts de nosaltres: “No soc una d’aquelles dones heroiques que es van lliurar amb tenacitat a la lluita contra la tirania i en favor d’una societat més justa i més humana i que en aquesta lluita van arriscar la seva vida; tampoc soc una d’aquelles dones que van entrar en la història per la seva vida i obra. No obstant això, l’exemple de tantes dones valentes em va inspirar a contribuir amb alguna cosa, a la meva manera modesta, en la lluita per un món millor.”

La Doris i l’Edo van crear una parella de gran afinitat perquè ella va ser una peça fonamental en la publicació de les sucoses memòries del militant anarquista, en què feia balanç de la lluita i dels llargs anys a les presons de Franco, on va ser un far no només per als presos d’ideologia política, sinó també per als que ell considerava presos socials, tant els vinculats a les drogues com a la delinqüència en general, que el veneraven. Doris va posar èmfasi en molts aspectes de les memòries que va transcriure, que li van servir, així mateix, en el moment de redactar les seves. Amb dues parts diferenciades, Amor y anarquía contenia les vivències amb el Lluís, però també una primera part ben interessant en què reflectia la seva infància i joventut a l’Alemanya ocupada pels comunistes, la fuga a Baviera i els anys universitaris, ja influïts pel Maig del 1968. Una delícia. La Doris tenia infinitat de projectes oberts, i, com diu la seva íntima amiga llibertària Pilar, la seva mort representa “la fi de moltes coses”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Dos tigres i un gatet
Crítica
música

Dos tigres i un gatet

Retorn a Joan Solà

barcelona
Crònica
música

‘Màtria’, un refugi a Vic

Vic
Jaume Roures
Productor audiovisual

“Al final tot consisteix a no posar-se límits”

sant sebastià

A Dark Reborn: el ‘metal’ gironí entre la foscor i la llum

girona

Cadaqués premia Biel Mesquida i Vicenç Altaió

cadaqués

Noves lluites de poder a Kingsbridge

Girona

Els Premis d’Arquitectura trien 22 finalistes

girona

Un ‘Woody’ melancòlic

Sant sebastià