Cultura
La Banyoles d’en Rigau
Els fills d’Anton Maria Rigau i Rigau cedeixen el fons del pare a l’arxiu històric i el fan públic
Amb més de 3.000 fitxes, és indispensable per conèixer la història recent de la ciutat
Hi ha personatges a tots els pobles i ciutats que, per una raó o una altra, s’haurien d’inventar si no haguessin existit, són imprescindibles. Un exemple paradigmàtic és el d’Anton Maria Rigau i Rigau (Banyoles, 1918-2001), un home que va ser un pou de ciència i que amb infinita paciència va anar recollint i documentant fins al més ínfim aspecte de la vida banyolina durant anys i anys. I el resultat va ser ingent: més de 3.000 fitxes sorgides de 45 caixes amb documents i 300 fitxers digitals amb apunts i notes diverses, que van ser la base dels seus treballs d’investigació i de recopilació de la història de Banyoles de la qual va ser contemporani. Si s’estima el que es coneix, doncs, les veïnes i els veïns de Banyoles tenen molt a agrair al seu conciutadà.
S’entén per tot això, doncs, que Rigau, que va ser regidor de l’Ajuntament de Banyoles del 1967 al 1974, fos nomenat Cronista Honorari de la Ciutat el 1979 i que, posteriorment, el 1999, se li concedís la Medalla d’Or de la Ciutat. I la memòria i l’agraïment perduren, si es té en compte que, dos anys després de la seva mort, se li va dedicar un carrer.
Ara, les seves filles Irene i Gemma i el seu fill Anton Maria han volgut complir la voluntat del pare i fer-lo públic i l’han cedit a l’Arxiu Històric Comarcal del Pla de l’Estany, on tothom qui ho vulgui el podrà consultar i podrà ser la base de nous estudis i treballs sobre la història de la ciutat. En el marc de l’acte de lliurament oficial del fons, l’alcalde, Miquel Noguer, ha qualificat aquesta cessió d’acte de generositat i estima cap a la ciutat i els seus habitants. Gemma Rigau ha remarcat la col·laboració “silenciosa” de la seva mare en l’elaboració de l’arxiu i Irene Rigau, l’exconsellera d’Ensenyament de la Generalitat, ha sentenciat que s’havia complert la voluntat del seu pare. Totes dues han destacat la feina del seu germà Anton Maria per posar ordre a l’arxiu.
Tota una vida
Antoni Maria Rigau i Rigau va fer els primers estudis al col·legi dels germans gabrielistes i després va estudiar comerç. Va entrar a treballar a Can Trull, on va dirigir el departament de pinsos fins a la seva jubilació. Va ser membre d’Acció Catòlica i president de la seva branca juvenil i va intervenir en la fundació de la revista banyolina Horizontes. Va col·laborar amb diverses entitats banyolines, com ara el Centre d’Estudis Comarcals, el Cercle de Catòlics i el Centre Excursionista.
La seva activitat periodística és prolífica i es recull a la ja esmentada Horizontes, al Butlletí dels Manaies, en programes de festes de barris, al Cartipàs de Festa Major, als programes de les Fires de Sant Martirià... Es tracta de més de 600 articles de temàtica variada que estan recollits a El teixit de la memòria. També va escriure El pintor Pigem i la seva època a la comarca de Banyoles en col·laboració amb Jordi Gimferrer (1987); Una volta a l’estany de Banyoles (1987); Una xarxa ben nuada; TEISA 1920 (1995), i Cent anys d’Agri-Energia. Història de la Farinera Coromina 1897-1997 (1997).
L’obra de Rigau, doncs, preserva la memòria dels banyolins. Tal com ha remarcat l’alcalde, però, a part de cronista, “va exercir de banyolí de pro amb un gran sentiment de pertinença”. No en va, seva filla Gemma ha sentenciat que l’estimació per Banyoles la van aprendre del seu pare.
