Arts escèniques

Crònica

Pas cap endins de l’art

Per concebre un espai falta una panoràmica que oferia la quarta càmera, la que no tenia cap dels tres ballarins

El CaixaForum ha decidit presentar totes les actuacions de les Nits d’Estiu (els dimecres al vespre de juliol i agost) en línia. Ha estat una decisió pensada per evitar cap mal tràngol amb possibles canvis de fases pel confinament. En aquest escenari, s’han atrevit a traslladar algunes accions performàtiques a les sales d’exposició. Dimecres, es va penjar el resultat que tres ballarins (Olga Álvarez, Pere Faura i Clara Tena) es desplacessin per l’exposició On som, on podríem ser, de la investigadora i artista Mireia C. Saladrigues.

L’artista reivindica que tot espai és un escenari i guarda un relació amb les persones que hi habiten o hi transiten. Com Peter Brook, vaja, que considera que hi ha teatre només que algú vegi com una persona creua l’escenari. En aquesta unitat mínima de contingut, l’artista gosa crear nous contextos pervertint els elements i convertint, per exemple, els capçals de dos llits en una estructura per estendre la roba (i l’osset de la criatura es guarda a la galleda de les pinces).

L’intent era que els ballarins es desplacessin per l’exposició, amb càmeres a diferents alçades (al genoll, al canell i a l’esquena) per anar gravant i editant tot en un ordre cronològic. Certament, en aquest pas més cap endins de l’art, que defensa Mireia C. Saladrigues, es genera molt material inservible, perquè un espai necessita la quietud i, sobretot, una mirada panoràmica, que permeti concebre la situació. Per això, la imatge que oferia mes informació era l’externa que anava gravant els tres intèrprets amb un pla de tràveling estable. Sense un espai sonor que els acompanyés, els tres ballaven a l’uníson, dialogant entre ells i els elements a partir dels moviments lliures de cadascú.

Dimecres vinent, la proposta és molt més convencional, tot i que igualment lúdica: Es programa Desconcerto (2017), amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, que toca mentre juga amb els reptes plantejats pel director Jordi Purtí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA